En un dels nombrosos i poc justificats escorcolls d’oficines de la Generalitat de Catalunya del 20 de setembre de l’any passat, dictades per l’inefable jutjat número 13 de Barcelona, el regidor de Cultura de l’ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, en Jordi Pesarrodona, pallasso afeccionat, armat amb un perillós nas vermell de pallasso, es va situar al costat d’un agent de la Guàrdia Civil que custodiava l’entrada del Departament de la Governació per evitar –dic jo- que hi entressin les “turbas tumultuarias” que protestaven pacíficament per la injustí- cia de l’escorcoll.
El gest pacífic i burleta de Jordi Pesarrodona va ser recollit per moltes càmeres fotogràfiques – avui en dia és inevitable- i la imatge es va fer viral durant unes hores a la xarxa. Segurament que a causa d’això, deu dies després, durant el Referèndum d’Independència de l’u d’octubre, els antidisturbis de la Guardia Civil –enviats per milers a Catalunya des de tot Espanya- varen fer acte de presència a Sant Joan de Vilatorrada amb la idea de trobar “al famosete” i fotre-li una pallissa. Els aparells de l’Estat, com dèiem la setmana passada, no perdonen que els ridiculitzin i li tenien ganes al bo d’en Pesarrodona. I a fe de Déu que el varen colpejar. Va ser un dels més de mil ferits i contusionats de la jornada del referèndum. Es pot veure i escoltar en les filmacions que existeixen de la “heroica actuación de los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado”. I dic heroica perquè als deu mil piolins que formaven part de les forces desplaçades a Catalunya, els han condecorat amb una medalla que comporta un important augment de sou. No content amb la pallissa donada al regidor de Cultura, el tinent de la Guardia Civil responsable de l’operatiu el va denunciar “por delito de odio”.
Dilluns passat, Diada de Sant Jordi, en Pesarodona va anar a declarar davant del jutjats de Manresa. L’esmentat tinent de la Guardia Civil, responsable de 40 agents “el dia de autos” va ser el primer en declarar davant la jutgessa. Pel que sembla l’home es va anar embalant amb les seves acusacions d’odi, disturbis, provocacions, manques de respecte i potser fins i tot tal vegada li atribuiria a Jordi Pesarrodona la mort de Kennedy…. fou tan grossa la quantitat de mentides del cap dels piolins que la jutgessa va comprovar que no tenien res a veure amb l’atestat elaborat per la Guardia Civil dels fets del 20 de setembre a la seu de la conselleria de Governació. Amb bon criteri no solament va arxivar el cas, sinó que en Jordi Pesarrodona va ser eximit de declarar.
Hom es pregunta per la fiabilitat que poden tenir determinats “informes policials” que no s’aguanten ni al jutjat de Manresa ni als tribunals d’Alemanya… i en canvi són utilitzats per mantenir nou persones a la presó i set a l’exili sense cap sentència en contra. Li han tret la C al codi penal.