Amb 26 anys, i residència a Igualada, la Montse es confessa com a una persona inquieta i curiosa, amb ganes de descobrir allò que succeeix al seu entorn i, sobretot, de saber i entendre el per què passen de les coses. De fa uns anys, és mestra d’Educació infantil i pedagoga, exercici en el que ha vist realitzada la seva gran il·lusions de petita. La carrera de Magisteri, a la Universitat de Lleida, i posteriorment la de Pedagogia per la UNED, a part d’una efectiva realització professional, han contribuït a despertar-li unes continues ganes de conèixer i aprendre. Així que, tot just fa uns mesos, acaba de treure’s un Postgrau en Intel·ligència Emocional, una competència que li ha permès posicionar-se com a una ensenyant que no defuig ser sempre una aprenent. Tot és, a la vida, un continu procés d’aprenentatge –diu-.
Aquest tarannà despert i d’anar pel món amb els ulls oberts li ha regalat, en conseqüència, el coneixement de persones molt interessants i la participació en situacions no menys extraordinàries; una avinentesa que l’ha empès en qüestió de temps a implicar-se i col·laborar amb aquelles causes i/o col·lectius destinats a servir d’una manera o altra a la societat. Les portes d’Amnistia Internacional, de l’Anoia, se li van obrir tan bon punt com va fer-se seu el compromís de moure’s i implicar-se en una agrupació sense color polític i, amb ramificacions en les diferents esferes locals; una conjuntura que li havia de possibilitar una plena implicació des de la proximitat, a la pròpia comarca de l’Anoia.
Si bé la Montse coneixia Amnistia Internacional, encara que no en profunditat; des de les xarxes socials, l’interès envers tots aquells casos que atemptaven contra els drets humans es va anar fent de mica en mica més gran, tot assumint un ferm compromís en la causa a mesura que coneixia als diferents integrants de l’organització. I, des d’un àmbit local, no va tardar a participar en tallers sobre drets humans i, especialment, els drets dels infants. D’unes primeres experiències en va obtenir la possibilitat de compaginar la seva passió per a les criatures, a nivell educatiu, i el seu compromís de servei a la societat.
Avui, aquest lliurament a Amnistia la porten a un no parar d’accions i activitats: xerrades, conferències, tallers, cinefòrums, exposicions, i actes reivindicatius al carrer. Endemés, les reunions puntuals amb altres grups de diferents ciutats li han ofert l’oportunitat de créixer i guanyar un espai d’afirmació dins del col·lectiu. Tanmateix, tot i que el calendari d’actes i temàtiques a tractar al llarg de l’any sempre respon a la marca “Amnistia Internacional”, res no és impediment per a què passin per davant i es prioritzin determinades qüestions i accions; a banda, lògicament, els interessos de signe local també troben el seu espai. Apunta, en aquest sentit, que: “El més important és que el missatge d’Amnistia, quant als drets humans, pugui arribar a tots els estadis de la societat”.
El grup d’AI Anoia funciona a la comarca des de fa uns sis anys i, en aquest temps, de manera molt enriquidora ha vist la implicació de persones amb perfils força diferents, però amb una única voluntat integradora i de treball. Des d’aquest vessant local, als nostres dies, els principals reptes que empenyen l’activisme del grup a punten a la sensibilització publica sobre la causa de Els refugiats. Això és, Amnistia Internacional, des de la seva constitució duu a terme una lluita incansable de pressió als governs i organismes internacionals a fi de denunciar l’incompliment dels drets humans; i en aquest cas, la batalla no és inferior. En tant que grup local, recentment adherit a Igualada Solidària, l’eix del seu treball és la conscienciació -des de campanyes d’informació i sensibilització social- sobre la importància de la implicació de tothom alhora de pressionar els governs per a què moguin fitxa. Al cap i a la fi, actes públics, xerrades, ponències o bé presentacions documentades i testimonials se sumen a ser instruments eficaços per a fer créixer el compromís de les persones envers les causes justes.
