Fa deu dies, el secretari general del PSOE era un personatge amb poca visibilitat. No era diputat, ni president de Diputació, ni alcalde, ni regidor. No se’l veia en cap moviment ciutadà, ni d’oposició al PP. Va perdre les dues darreres eleccions i el PSOE va obtenir els pitjors resultats de la seva història. Les enquestes el situaven en quart lloc entre les preferències dels votants. Per acabar-ho d’adobar el govern del PP va aconseguir aprovar els pressupostos generals de l’Estat.
El panorama electoral que tenia al davant el PSOE era desastrós.
L’endemà dels pressupostos la sentència de la primera part del Caso Gurtel condemnava al PP com a responsable a títol lucratiu d’un delicte de corrupció. En Pedro Sánchez va saber llegir el moment i, sense ni demanar l’acord a l’executiva federal del PSOE, va presentar una moció de censura contra M.Rajoy, malgrat de tenir únicament 64 diputats de 350 que té el Congrés de Diputats. Ningú no creia que la moció de censura pogués tirar endavant.
Que la mesa de la Cambra –amb majoria absoluta de la dreta- fixés la discussió per al cap de tres dies i que Ciudadanos anunciés una nova moció de censura “para despues del fracaso de Sánchez” a fi de convocar eleccions generals immediates, va fer que el PNB decidís donar suport a la moció. Els barons del PSOE –excepte Felipe Gonzalez- no varen tenir temps de desautoritzar Sánchez i la premsa no va poder furgar en les preteses “contrapartides” de Pde- Cat, ERC i Bildu a canvi dels seus vots que, no ho oblidem, eren imprescindibles per fer fora Rajoy.
El resultat ja el sabem: avui Pedro Sánchez és president del govern d’Espanya, Rajoy deixa la presidència del PP i les expectatives electorals de Ciudadanos es fonen com sucrets dins del cafè i el debat gira al voltant de les ministres i els ministres que ha nomenat.
Sánchez –que ha canviat d’assessor- ha triomfat perquè va saber veure que era el seu moment. El moment de fer el pas, posant en marxa una operació molt ambiciosa: arribar al poder.
En política saber veure el moment és bàsic. Catalunya va tenir els seus moments durant el passat mes d’octubre. El dia 3, amb la vaga general cívica, el dia 8 amb la paralització del país i el tancament de fronteres per part dels CDR i el 27 amb la declaració d’independència al Parlament de Catalunya. Les coses avui serien molt diferents.
Caldrà estar amatents als nous moments que tindrem en el futur. El proper maig hi ha eleccions municipals i europees. Els vots dels catalans generaran un nou moment per a fer la República Catalana? Els partits republicans els sabran aprofitar?
