Aquest diumenge, Masquefa va fer un acte de justícia i memòria històrica envers quatre figures masquefines que van ser víctimes del feixisme i la repressió franquista. L’acte, que es va desenvolupar en format recorregut començant pel carrer del Serralet i arribant al carrer Major, va comptar amb la participació de l’alcalde de la vila, Roger Vázquez, diversos representants del consistori, l’historiador Xavier Pérez i familiars de les persones homenatjades.
El recorregut va iniciar a “Cal Castanyer”, un edifici modernista que havia estat llar d’Isidre Castanyer Prat. Tal com va explicar en Xavier i un representant de la família, Castanyer, qui havia estat alcalde de Masquefa, va ser detingut sense ni tan sols tenir l’oportunitat d’acomiadar-se dels seus familiars, i afusellat pel règim franquista el 27 de maig de 1939, al Camp de la Bota i enterrat al Fossar de la Pedrera de Montjuïc. Va escriure un últim missatge en una carmanyola destinat a la dona i fills i la terra se’l va endur. Entre la família i el batlle van destapar la placa commemorativa que ara reposa a Cal Castanyer.
La segona parada va ser a la “Torre dels Lleons” per homenatjar la figura de Salvador Bonastre Mas, qui va ser un sindicalista destacat de Masquefa, essent secretari de la CNT al poble, i durant el transcurs de la Guerra Civil fou membre del Comitè Local de Milícies Antifeixistes. En Salvador va ser assassinat en una acció contrarevolucionària a la Finca de Can Llopart el 7 d’abril de 1938. Les dues filles de Bonastre van prendre paraula per recordar la vida del seu pare; posteriorment amb l’ajuda de l’alcalde, van destapar la placa commemorativa.
Seguint el recorregut, la següent parada va ser a “Ca la Laia”, el lloc que havia vist créixer a Joan Bonastre Ferrer. Bonastre, també conegut com “El Laio”, va ser un ferm lluitador en defensa dels drets dels rabassaires i la pagesia i el primer alcalde escollit democràticament de la 2a República a Masquefa. En Joan va ser víctima de la repressió franquista patint l’exili polític a França just acabada la Guerra.
Una vegada destapada la placa commemorativa, es va fer via fins a la darrera parada, “Ca la Laieta – Cal Callís” per homenatjar-hi la figura d’Antoni Callís Matacavas. En aquesta ocasió malgrat que la família no va poder assistir-hi, en Xavier Pérez va explicar com l’Antoni, qui també va ser alcalde de Masquefa, va ser empresonat pel règim al penal de San Miguel de los Reyes, i sotmès a llibertat vigilada fins a l’any 1955. Callís, que era mecànic de professió, va treballar a la fàbrica Rogelio Rojo i formà part, junt amb altres treballadors, del Comitè Obrer de Control de l’empresa. L’alcalde de Masquefa, Roger Vázquez, va destapar la placa commemorativa.
L’acte, que arriba vuitanta-cinc anys després del final de la Guerra Civil, és un petit pas cap a la conciliació de totes aquelles ferides que encara són obertes, de totes aquelles famílies que encara ara no han pogut homenatjar als seus morts, i de totes aquelles que potser no ho podran fer mai ja que molts d’aquests homenatges de reparació que es veuen arreu del país, arriben tard.
