Hi ha tantes formes diferents de viatjar, que cada viatger pot buscar els seus objectius, sense que tinguem cap dret a criticar-lo. Ho dic perquè molt sovint quan dius: vaig a Roma, per exemple, hi ha qui et diu: “No és la millor època” o “si no passeges pel Trastevere no has vist Roma”. Sembla que vulguin posar aigua al vi de l’entusiasme del viatger.
Tant li fa on vulguis viatjar, el perquè o les visites que vulguis fer. El viatge que fas serà la teva experiència vital. I a banda dels consells de l’agent de viatges de la teva confiança, el millor que podem fer amb els consells dels escèptics és ignorar-los.
La meva experiència viatgera té exemples de tota mena. Des de la turistada a la descoberta. El darrer que he fet -del qual avui en tanco la publicació- va ser la meva segona visita a l’Índia. Si en la primera vaig anar a tres estats del sud, en aquesta ocasió he fet una descoberta molt completa d’un sol estat: Madhya Pradesh. No és el més turístic, ni de tros, però és absolutament fascinant i amb llocs únics al món.
Amb els quatre companys periodistes, vàrem dissenyar un tour molt intens i no gens divertit i sense dormir dues nits al mateix hotel. Madhya Pradesh té tantes coses a mostrar que no et pots encantar fent sobretaula o anant a dormir tard. Entre altres raons perquè té uns parcs naturals molt extensos on, amb sort, pots veure tigres en llibertat. Com que només hi ha tigres a Àsia, està justificat llevar-se a les 4 de la matinada per recórrer els camins del parc per mirar de fotografiar els seus animals.
Vaig tenir la sort de veure un tigre de ben a la vora, a la reserva de Panna. La llàstima és que era tan d’hora que hi havia molt poca llum i les vuit fotos en vuit segons, no són per fer-ne una exposició. En aixecar-se el dia, vaig tenir més sort fotografiant de lluny, car són salvatges, un grapat d’animals de diferents espècies. Des dels antílops que són la base de la dieta dels grans felins, als micos que, des dels arbres -o del costat de la carretera-, es busquen la vida o un simpàtic coiot que es va passejar una bona estona pel mateix camí que nosaltres.
Als parcs naturals de Bherat (Índia) hi conviuen persones i animals, no sempre en harmonia (també passa al nostre Pirineu amb els ossos) i no és estrany veure pastors armats… amb un pal, per defensar el ramat de búfals de l’atac ocasional d’un tigre.
Madhya Pradesh té un excepcional patrimoni de temples hinduistes, jainistes i sikhs. En una sola població -Kahuraho- n’hi ha 25, entre ells el millor conjunt de temples del món. Val la pena suportar humitat, calor, pluja i sol… tot el mateix dia, per gaudir de l’autenticitat d’una part de l’Índia, perdó Bherat.
Tot i que vaig arribar a casa ben refredat, el viatge ha valgut la pena. Com he dit tantes vegades, els únics diners que mai m’he penedit de gastar són els que he invertit en llibres i viatges.
Articles relacionats:
