Quins símptomes pot provocar?
Pot ser assimptomàtica. Els símptomes són bàsicament la sensació de massa a la zona engonal i el dolor, que en homes pot irradiar fins a l’escrot.
El dolor augmenta en determinades situacions en les que fem força amb l’abdomen, tals com esforços físics però també situacions fisiològiques com l’esforç per defecar o tossir.
La complicació més greu de l’hèrnia es la incarceració. La incarceració o estrangulació és quan a través de l’hèrnia surt un budell i queda atrapat. Això provoca un quadre d’obstrucció intestinal i requereix una cirurgia d’urgències.
Sempre s’ha de tractar?
Dependrà sobretot dels símptomes que causi i de l’activitat física que realitzi el pacient. Si no dona símptomes, no s’ha de tractar necessàriament, i segons les últimes guies, hi ha l’opció de fer controls periòdics. Si durant el seguiment l’hèrnia creix o comença a produir símptomes es recomana operar-la.
Si hi ha símptomes d’entrada, o si el pacient té una activitat física important, és molt aconsellable tractar-les.
Com es tracta?
El tractament consisteix en reparar el defecte de la paret abdominal, que és l’hèrnia, i la col·locació d’una malla de reforç. Es coneix com a hernioplàstia.
Reparació oberta o laparoscòpica?
La reparació oberta és la que es realitza amb una incisió sobre la zona de l’hèrnia directament .
La reparació laparoscòpica o mínimament invasiva es realitza a través de 3 o 4 petites incisions més allunyades de la zona de l’hèrnia i es treballa amb una càmera i instrumental especial.
Les últimes guies a nivell europeu són més favorables a les tècniques laparoscòpiques ja que presenten menys dolor postoperatori, més ràpida recuperació i menys dolor crònic. No en tots el casos però és la millor tècnica i existeixen excepcions. Cada cas s’ha d’individualitzar.
Un factor important a tenir en compte és que la reparació laparoscòpica sempre requereix anestèsia general, per tant el pacient no ha de tenir contraindicacions importants per a aquest tipus d’anestèsia.
La recuperació postoperatòria tant de la cirurgia oberta com la de la laparoscòpia consta de dues fases.
La immediata comprèn els primers 10 dies postquirúrgics aproximadament, quan hi ha la cicatrització de la zona quirúrgica. Aquesta recuperació és més ràpida i precoç amb la tècnica laparoscòpica, ja que les ferides són molt petites.
La recuperació tardana inclou el temps necessari perquè la malla s’integri als teixits, aquest fet sol durar entre 1 i 2 mesos, segons el pacient.
Durant aquest temps es recomana no realitzar esforços físics importants, evitar carregar grans pesos i fer repòs suau.
Per a qualsevol dubte o pregunta sobre les hèrnies i el seu tractament no dubteu en consultar-nos.
