Joan Josep Salmeron i Oltra, fill de Barcelona (1957), entre altres realitzacions no va tardar gaires anys a manifestar el seu gran apassionament envers l’univers de la fotografia; i va ser a l’any 1981 quan va comprar-se la primera càmera fotogràfica: era una Fujica réflex, totalment manual. D’aleshores ençà va iniciar-se en el que seria una llarga trajectòria fotogràfica, no sense passar per uns determinats graus de formació i especialització fotogràfica, a Barcelona.
Més endavant, a l’any 1992, va ingressar a l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada; i, en aquesta entitat, a més de participar de tallers i accedir a un qualificat nivell d’especialització també va entrar a formar part de la Junta directiva, entre els anys 2004 i 2007, assumint el càrrec de tresorer. Paral·lelament, al decurs d’aquests anys, i a resultes d’haver-se convertit en un viatger incansable, va començar a presentar públicament els seus treballs fotogràfics, uns veritables reportatges que expliquen no solament la vida sinó l’antropologia de cada indret visitat. A propòsit d’aquestes primeres mostres obertes a tothom, aprofitava per a posar en venda algunes de les fotografies, en benefici de la Fundació Vicens Ferrer.
Premiat en diverses convocatòries fotogràfiques de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i també de la d’Igualada, a més de la Federació Catalana de Fotografia; justament, a la dècada dels 80’, era el més feliç en poder disposar de la càmera d’un amic, una Zenit russa réflex, de molt bones prestacions per l’època. Aquí va estrenar-se en aquelles instantànies prodigioses que possibiliten la captura i l’apropiació de seqüències excepcionals. Des d’aquest període, el lliurament a la fotografia analògica va ser constant fins a fer el traspàs a la fotografia digital.
Tot i això, un fet rellevant d’aquesta època va ser convertir-se en l’encarregat de l’organització de la Festa de la Fotografia, amb motiu de la celebració del 75è aniversari de l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada, el 2005; en conseqüència va tenir a bé de portar a Igualada una exposició en gran format del de l’insigne fotògraf Miquel Arnal.
En referència a l’exposició que, recentment, ha estat presentada, conformant un molt oportú espai d’art, al Restaurant Hotel Somiatruites; aquesta, amb el reclam ”LES TRIBUS DE L’OMO I DEL SUD-EST D’ETIÒPIA” és una fantàstica invitació a recórrer un univers realment extraordinari i -si es vol- d’excepció, atès el valor antropològic de cada una de les imatges.
Efectivament, aquestes imatges, unes instantànies d’un resolt domini fotogràfic, van vestir durant uns dies un local especialment espaiós que, alhora, permetien de fixar atentament la mirada sobre aquells mil-i-un detalls que constitueixen i retraten l’essència de tantes cultures encara primitives, assentades a l’entorn del Llac Turkana.
Sense anar més lluny, un resolt i qualificat blanc i negre, descriu amb precisió un detallat aparador de l’evolució humana, d’aquell nucli humà -basat en una economia de la subsistència- emplaçat en un indret de reduïdes dimensions, però d’una excepcional diversitat ètnica i cultural.
Així, aquest itinerari fotogràfic apunta a ser un valuós testimoniatge no solament de les formes de viure d’aquests primitius pobladors, amb els seus plats labials, els elements decoratius que conformen la seva vestimenta, la pintura del cos amb cera i talc -sobretot, per a marcar un aspecte més guerrer als homes- o les seves cerimònies i rituals sobre el pas estacional a la maduresa; sinó del marc geogràfic d’un espectacular escenari que més enllà de ser un abric humà és un saludable hàbitat per a tota mena d’espècies animals i vegetals.
Aquest projecte fotogràfic constava de fotografies en color i en blanc i negre, uns memorables semblants dels poblats del nord (monjos coptes, dones i nens amb túniques blanques) i de les tribus del sud; si bé, definitivament, l’exposició acabaria incorporant només les imatges en blanc i negre; certament, i amb encert, perquè assenyalen molt més l’expressivitat dels rostres.
