Les al·lèrgies estacionals, conegudes també com a febre del fenc o rinitis al·lèrgica, són trastorns comuns a Catalunya i altres regions amb climes temperats.
La floració de gran nombre de plantes, com arbres, gramínies i herbes amb la seva pol·linització, fa que la primavera sigui l’estació de l’any en la que trobem major presència d’al·lèrgies. Entre un 25 i 30% de la població pot patir-ne algun tipus.
Segons la climatologia de la temporada, més calor o fred, més o menys pluja, les al·lèrgies estacionals poden avançar-se en el temps o allargar-se. Existeixen uns calendaris de pol·linització per regions, que són una bona referència pel qui pateix alguna al·lèrgia, de manera que li permet en certa mesura fer una més acurada prevenció.
La rinitis al·lèrgica és un tipus de rinitis vasomotora, és a dir una disfunció nasal provocada pel contacte de l’al·lergen amb la mucosa nasal, que desencadena l’alliberament de la histamina i provoca tot un ventall de simptomatologia.
Quins són els símptomes?
-Congestió i obstrucció nasal
-Esternuts en salves
-Picor nasal i d’ulls
-Mucositat aquosa abundant
-Tos i irritació de la gola
Com fem el diagnòstic?
-Una bona anamnesi i l’exploració del pacient ja poden ser definitives. La fibroscòpia nasal permet apreciar el grau de congestió nasal i la coloració pàl·lida típica de la mucosa (cornets) i descartar la presència de poliposi associada.
-El test cutani o Prick test. Es tracta d’una prova que es realitza sobre la pell. S’introdueix una quantitat molt petita del possible causant de l’al·lèrgia (al·lergen) a la pell de l’avantbraç i es valora si es desencadena o no una reacció.
-Detecció de les immunoglobulines (anticossos) E (IgE totals i IgE especifiques), mitjançant analítica. Permet de classificar-les en graus de severitat.
Què fer en cas de rinitis al·lèrgica?
-Cal provar sempre en primer lloc un tractament mèdic, amb la pauta d’antihistamínics orals i corticoides tòpics nasals. Si més no, avui dia existeixen esprais que contenen l’antihistamínic i el corticoide junts, sent en molts casos de gran efectivitat i suficients. En casos amb poliposi associada podem pautar també corticoides orals.
-La desensibilització específica (les conegudes vacunes). Quan el grau d’al·lèrgia és important. Consisteix en l’administració via subcutània o via sublingual, de l’element que provoca les al·lèrgies a dosi poc a poc més elevades i intervals regulars de temps, amb la finalitat d’induir la tolerància necessària per controlar la resposta al·lèrgica.
-Cirurgia de reducció dels cornets. En casos de poca resposta als tractaments abans esmentats i persistint una gran obstrucció nasal, i mentre, si és el cas, les vacunes no fan efecte, podem proposar una senzilla intervenció per reduir i descongestionar la mucosa nasal. Per fer això, utilitzem un làser de contacte (díode) o la radiofreqüència. Només cal una sedació i no requereix hospitalització.
El més important de tot, pel que fa les rinitis al·lèrgiques estacionals és fer una bona prevenció, evitant sobretot l’exposició amb l’al·lergen.
