Malauradament, estem acostumats al fet que les paraules i promeses públiques, especialment les que provenen dels polítics, acabin emportant-se-les el vent. Ha passat així en multitud d’ocasions, per bé que sempre hi ha l’excepció que ve a confirmar la norma. Quan les màquines comencen a treballar i tothom les pot veure, les paraules es converteixen en fets. Aquest podria ser l’exemple perfecte amb relació a l’enderroc de l’antic Hospital Comarcal d’Igualada, que aquesta setmana ha sorprès moltíssima gent, tot i que ja estava anunciat.
A moltes persones aquesta circumstància crea un sentiment especial de certa melancolia, perquè moltes han estat les generacions d’igualadins i anoiencs que han passat per les seves parets. Molts hi han nascut, d’altres hi han salvat la vida, i també molts són els que hi han dit el darrer adéu. Fa gairebé 200 anys que aquest edifici va començar a acollir pacients, i, si bé ja en fa una dotzena que va deixar de ser un hospital, la seva presència formava part d’un paisatge conegut i estimat.
Però, al mateix temps, les màquines que avui enderroquen, demà construiran. El que veiem és un categòric pas endavant per a la ciutat, perquè allí on abans es curava, ara s’hi ensenyarà a curar.
El Campus Universitari Igualada-UdL ha engegat aquest curs amb 372 alumnes i una oferta de quatre graus, un doble grau i dos màsters, en els àmbits de l’Enginyeria i les TIC, i les Ciències de la Salut. De cara al curs vinent, s’incorporarà el Grau d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE). Però en l’àmbit de la salut, amb una imminent catalogació del nostre Hospital amb el caràcter d’Universitari, Igualada apunta de convertir-se en un referent a tenir molt en compte.
En l’era de la societat del coneixement, que aquell espai es converteixi en un Campus Universitari de Salut és un enorme regal per a tots i un detall que dóna qualitat a Igualada. Benvingut sigui.
