L’assumpte sempre polèmic dels sous, dietes i indemnitzacions dels polítics ha representat el primer escull a l’Ajuntament d’Igualada des de que Junts va obtenir l’alcaldia i el govern de la ciutat, però en minoria. Ahir [per dijous] al vespre, damunt la taula hi havia una proposta inicial que va acabar amb uns números a la baixa per a aconseguir que acabés aprovant-se. A la majoria de l’oposició li semblava que superar els dos milions d’euros en tot el mandat en sous polítics i de confiança era excessiu.
El debat sobre els sous dels polítics és etern i difícilment tindrà mai un consens social. Sobretot quan milions de persones estan a l’atur i moltes altres perceben uns salaris de subsistència, després d’una crisi que molts s’entesten a dir que ja no existeix, però que la realitat ens permet assegurar que no ha marxat del tot…
Recentment, hem conegut que el sou mitjà dels catalans ha tornat a caure. Quan es parla del salari dels polítics, normalment la gent pensa en els presidents de govern, ministres, consellers i diputats, però en ocasions també es poden cometre barbaritats en l’administració més propera al ciutadà, per bé que normatives recents acoten molt aquesta possibilitat.
En general, però, hi ha molts salaris desproporcionats en l’àmbit polític amb la situació real del país. La crisi, a diferència del sector privat, sembla que no els ha afectat gens.
No obstant això, el que més escandalitza són els sobresous a través de “dietes” per assistir a reunions en funció de les seves responsabilitats, per a les quals més d’un ciutadà ja es podria fer un sou normal. Hi ha casos justifiquen la indignació de molts ciutadans, com ha succeït a Igualada amb els regidors que s’asseuen en els consells d’administració d’empreses mixtes, com és el cas d’Aigua de Rigat. Els ciutadans no podem oblidar que els polítics també tenen una responsabilitat, i això es paga. Però els representants públics han de tenir la capacitat de no passar-se de la ratlla. La confiança en ells comença per la seva dignitat.
