Encarem una Diada en moments d’incerteses. Els independentistes, sense un full de ruta consensuat, estan tenallats per la frustració de veure’s atrapats en lluites caïnites que provoquen adhesions incondicionals i enfrontaments insuperables. Per a l’alcaldessa del Cap i Casal, un referèndum pactat amb l’Estat, és una ximpleria que no interessa a la gent. I per als poders de l’estat, d’aquest tema no hi ha res a parlar perquè la llei no ho permet. Tres posicionaments ben diferents per interpretar una mateix conflicte social.
Fa temps que la Diada ha deixat de ser una celebració festiva i reivindicativa de la derrota militar el 1714, per recordar el que som com a poble, el que es va perdre en aquella guerra i el que, any rere any, es va avançant en la construcció nacional. Les manifestacions massives han perdut volum i per alguns aquest cansament és la demostració de la confusió actual derivada de com interpretar les accions que portaren a l’1-O del 2017 i la repressió posterior dels que volen un independentisme definitivament vençut.
Tothom es fa la seva composició dels fets des dels postulats personals o del seu partit, però en un corrent dominant i generalitzat de la cultura negativa del NO. No és el moment, ara no toca, no es pot fer res pel canvi climàtic, no puc donar suport a aquells que no pensen igual. Res a compartir, malgrat es comparteixin, al menys oficialment, objectius comuns de país.
Hi ha qui veu la confrontació com a un final inevitable. Altres ho fien a finestres d’oportunitat que vindran d’Europa. O els que creuen que s’ha de dilatar el moment, per assegurar-se els fons necessaris per la marxa d’una economia que es troba en una cruïlla de canvis estructurals significatius. Malauradament no s’aprèn dels errors comesos. Una i altra vegada es repeteixen situacions semblants, sense que es modifiquin plantejaments, accions i resultats.
La vida no deixa de ser un camí on es transita individualment i social. El èxits més rutilants ja porten la llavor d’un fracàs futur i aquest no deixa de ser una oportunitat per obrir-se a noves opcions. Ningú pot evitar el que li arriba, sovint fruit de circumstàncies fora del seu control. Però tots podem decidir l’actitud amb què enfrontar-nos-hi. A cada caiguda cal aixecar-se i continuar endavant. Amb voluntat, fe, constància, treball i abnegació. Alguns en diuen coratge. Altres senzillament voler ser. Bona Diada.