22.6 C
Igualada
Diumenge, maig 29, 2022

L’editorial: Onze de Setembre

Encarem una Diada en moments d’incerteses. Els independentistes, sense un full de ruta consensuat, estan tenallats per la frustració de veure’s atrapats en lluites caïnites que provoquen adhesions incondicionals i enfrontaments insuperables. Per a l’alcaldessa del Cap i Casal, un referèndum pactat amb l’Estat, és una ximpleria que no interessa a la gent. I per als poders de l’estat, d’aquest tema no hi ha res a parlar perquè la llei no ho permet. Tres posicionaments ben diferents per interpretar una mateix conflicte social.

Fa temps que la Diada ha deixat de ser una celebració festiva i reivindicativa de la derrota militar el 1714, per recordar el que som com a poble, el que es va perdre en aquella guerra i el que, any rere any, es va avançant en la construcció nacional. Les manifestacions massives han perdut volum i per alguns aquest cansament és la demostració de la confusió actual derivada de com interpretar les accions que portaren a l’1-O del 2017 i la repressió posterior dels que volen un independentisme definitivament vençut.

Tothom es fa la seva composició dels fets des dels postulats personals o del seu partit, però en un corrent dominant i generalitzat de la cultura negativa del NO. No és el moment, ara no toca, no es pot fer res pel canvi climàtic, no puc donar suport a aquells que no pensen igual. Res a compartir, malgrat es comparteixin, al menys oficialment, objectius comuns de país.

Hi ha qui veu la confrontació com a un final inevitable. Altres ho fien a finestres d’oportunitat que vindran d’Europa. O els que creuen que s’ha de dilatar el moment, per assegurar-se els fons necessaris per la marxa d’una economia que es troba en una cruïlla de canvis estructurals significatius. Malauradament no s’aprèn dels errors comesos. Una i altra vegada es repeteixen situacions semblants, sense que es modifiquin plantejaments, accions i resultats.

La vida no deixa de ser un camí on es transita individualment i social. El èxits més rutilants ja porten la llavor d’un fracàs futur i aquest no deixa de ser una oportunitat per obrir-se a noves opcions. Ningú pot evitar el que li arriba, sovint fruit de circumstàncies fora del seu control. Però tots podem decidir l’actitud amb què enfrontar-nos-hi. A cada caiguda cal aixecar-se i continuar endavant. Amb voluntat, fe, constància, treball i abnegació. Alguns en diuen coratge. Altres senzillament voler ser. Bona Diada.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

“Natures”, d’Enric Mir: una admirable mostra pictòrica amb ànima

Aquests dies, a la Sala Municipal d’Exposicions, la mostra pictòrica “Natures”, amb quasi una vintena de quadres a l’oli, pintats sobre las suports de...

Aquest diumenge tindrà lloc la II Mostra de Productes del Parc Agrari a Rubió

Aquest proper diumenge i coincidint amb la festa major de Rubió, la localitat acollirà a la plaça de l’ajuntament -al costat del Castell-, la...

Demanda de l’Ateneu al llogater del Pub Acústic per no deixar el local

La junta de l’Ateneu Igualadí ha presentat aquesta setmana una demanda judicial contra el llogater del Pub Acústic, situat en el mateix carrer Sant...

Igualada encara la recta final de l’Anella Verda

Un dels projectes de més interès del govern municipal d’Igualada en els darrers anys, l’Anella Verda de la ciutat, entra en la seva recta...

L’editorial: Una comarca segura?

Darrerament, s’ha fet habitual llegir notícies derivades d’allò que es malacostuma a anomenar en l’argot periodístic “fet divers”, un sinònim dels “successos” de tota...
Compartir