L’editorial: La joia de la Corona

92

El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet, ha presentat aquesta setmana una nova proposta en relació al barri del Rec, que per a molts, començant per Marc Castells, és l’escull urbanístic més important que té avui Igualada. Tant és així que l’alcalde diu sempre que el Rec és “la joia de la corona” per a la ciutat…
Més enllà de les qualificacions, que sempre són a gust de cadascú, el cert és que el Govern de la Generalitat pilotarà un Pla Urbanístic específic per a aquest barri, donant a entendre clarament que el disseny de la Igualada del segle XXI passa primer de tot per a endreçar la part sud de la ciutat.

Es vol desbloquejar així, i certament és necessari, un escenari industrial més propi de fa un centenar llarg d’anys, que no de l’actualitat. Moltes ciutats -com la propera Manresa- ja fa temps que van deslliurar-se de sòl industrial al centre urbà, gairebé a tocar dels nuclis antics, per fer possible unes ciutats més amables i vives. També ho ha de fer Igualada, i quan més aviat, millor. Altra cosa és la fórmula vàlida per aconseguir-ho. Aquí hi hauria d’entrar el debat. Perquè la ciutat “amable” que es vol aconseguir només serà, si és de tots i per a tots. I sobretot, si tothom hi participa.

Les noves normatives i lleis relacionades amb l’urbanisme donen avui molta força al Govern de la Generalitat, per damunt dels ajuntaments, la qual cosa ja s’està endevinant en relació al polèmic macropolígon de Can Morera. L’excusa política que s’utilitza per anar avançant és “l’interès comú i de la majoria”. Bé, per la mateixa raó, convindria que en relació al renovat barri del Rec també es tinguin en compte els mateixos paràmetres. Tenim una ocasió d’or per obrir d’una vegada Igualada al riu Anoia, a la Conca d’Òdena, i convertir-la de debò, també, en una capital de comarca. Per fer-ho possible, cal que es tingui en compte tothom.