L’editorial: Emmascarats

83

Els anoiencs hem vist com, de la nit al dia, es decidia el confinament perimetral del Segrià. De seguida ens va venir al cap el record, encara recent i que mai marxarà de les nostres ments, de les circumstàncies que ens va tocar viure a la Conca d’Òdena, encara més dures, durant unes quantes setmanes de la passada primavera. Tot el què ara sentim des de l’interior de la comarca lleidatana ens sona a música coneguda. Malauradament.

Aquesta setmana, tot i que no ha estat objecte de notícia -no calia- hem tingut un ensurt en un poble de l’Anoia. D’un dia per l’altre es van disparar totes les alarmes per por a un brot que, al final, ha quedat en un no res en conèixer els resultats negatius dels temuts PCR. Afortunadament.

El que ens ha tocat viure aquest 2020 no és cap broma. Per això ens dol -per no utilitzar un verb més dur i brut- que hi hagi qui s’ho prengui com si res. L’incivisme ha arribat a tal grau que hi ha persones que han fet de la hipocresia i la desídia el seu modus vivendi i, amb tota la patxoca, són capaços de continuar tossint sense protecció davant d’una persona i, davant les lògiques queixes, escridassar-les com volent tenir tota la raó…

No entrarem a valorar si la decisió de mantenir-nos emmascarats cada vegada que sortim de casa és o no una bona decisió. Igualment, no ens farà cap mal, i, està clar que, ara per ara, ens porta més beneficis que problemes. És molt possible que haguem d’estar emmascarats molt de temps. Molt. La imatge habitual dels asiàtics amb mascareta ja no se’ns farà estranya mai més.

El que no podem deixar passar és l’incivisme en un moment així. Bé farien els nostres representants públics de no tenir contemplacions en aplicar les sancions que calguin davant els qui fan perillar la nostra salut, i les nostres vides.