L’editorial: Ajudes i desocupació

22

Les dades són fredes, però s’han de poder i saber assumir. Malauradament, les que oferim aquesta setmana en la relació a les conseqüències econòmiques de la pandèmia de la Covid-19 són desastroses per al nostre territori. La pèrdua d’un miler llarg de llocs de treball en només dos mesos, sense comptar els milers de treballadors en un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), és una xifra molt preocupant. És més, ni tan sols a l’inici de la crisi del 2008 es va produir una reducció tant accelerada com ara. Mala peça al teler, està clar. I en aquesta ocasió no és una crisi exclusiva de l’Anoia, perquè a tot arreu es lamenten del mateix… Això sí, la nostra és la comarca que, una vegada més, té el trist honor de liderar la desocupació de la demarcació de Barcelona. Per sort, la majoria d’experts assegura que la recuperació serà molt més ràpida.

De res serveix lamentar-se un dia sí i l’altre també. És en moments així que s’han de saber valorar els millors recursos que podem disposar. Fonamentalment, de la nostra gent. També és ara quan han de sorgir els polítics de debò, els que valen, perquè els que són de baixa volada queden despullats de seguida… Ja es va veient.

La Generalitat va prometre unes ajudes directes per a la Conca, i afortunadament, la Mancomunitat de la Conca ja té al seu compte corrent un milió i mig d’euros per a poder repartir. Està bé. Això és complir amb el que s’ha promès, i cal dir-ho, encara que sigui una obvietat i una obligació. Els diners suposaran un respir per a molts comerciants i autònoms obligats a baixar la persiana dels seus negocis durant el confinament, i per als qui han perdut una morterada de diners.

Però no només es viu del comerç. Hi ha moltes -massa- famílies que ho estan passant malament. No ens n’oblidem i pensem que ja està resolt el problema, perquè no és així. Si no hi ha diners a la butxaca, les botigues no vendran.