21 C
Igualada
Divendres, setembre 30, 2022

“L’assignatura pendent de l’esport igualadí és tenir un equip de futbol sala”

Noelia Garcia
Periodista i Comunicadora

Entrevista a Bernardo Simón, àrbitre de 1a divisió Nacional de Futbol Sala i Delegat de la Delegació Anoia, Baix Llobregat i Penedès-Garraf

Soc el Bernardo Simón, montbuienc de tota la vida. Des de fa un parell d’anys soc àrbitre de Primera Divisió Nacional de Futbol Sala, a més ho compagino amb la feina de delegat de diferents delegacions catalanes. El futbol és la meva passió i per a mi és més que un esport, és un estil de vida.

Qui és el Bernado Simón més enllà del futbol?
Pràcticament ara, amb tant de temps que porto enrolat a aquest esport, ja el considero com un estil de vida on gira el meu oci i els meus amics. Ara mateix tinc força feina, però per sort puc compaginar-ho tot.

En quin moment decideixes ser àrbitre?
Decideixo ser àrbitre l’any 2004. Tota la vida he estat jugant a futbol en diferents clubs. Tènia un company que també era àrbitre i sempre m’invitava a provar-ho, és una cosa que vas deixant fins que un dia ho proves. Durant aquests anys, arbitrava aleatòriament tant futbol sala com futbol 11 i ja més endavant em vaig decantar pel futbol sala.

Com recordes el teu debut?
El meu primer partit xiulat va ser a Abrera, en una pista descoberta, amb 24 anys, em va acompanyar un dels tècnics per tenir una mica d’ajuda. Normalment, quan un àrbitre debuta sempre l’acompanya un veterà perquè se senti més segur. I bé, és una ajuda molt positiva per a començar l’ascens dins de l’arbitratge.

Com et prepares abans de cada partit?
M’haig de preparar de totes les maneres: físicament i mentalment; cal estar molt al corrent de tot el que són les regles de joc, visualitzar vídeos… La preparació és dia a dia, i xiular en primera divisió és molt exigent.

Quina és la teva millor virtut en la pràctica de l’arbitratge?
Bé, això és complicat. Diria que soc massa bona persona, però sé quan he de ser més categòric. M’agrada transmetre als jugadors que soc una persona normal i corrent. Considero que és molt important la comunicació no verbal per transmetre la teva manera de ser, i crec que aquesta podria ser una bona virtut.

Què és el que més t’agrada de ser àrbitre?
Tot. Per a mi és un estil de vida en el qual el meu dia a dia ara mateix gira al voltant d’aquest gran esport que és el futbol sala. El meu entorn social també gira entorn de les persones que m’ha regalat el futbol i moltes experiències viscudes també.

Una anècdota…
Amb tants anys al final ja tens molts amics en els clubs. Un d’ells em va convidar a un comiat de solter amb els altres jugadors i amics, tots estaven encantats i ens ho vam passar molt bé. Fora del camp tots som iguals i podem gaudir junts de boníssimes experiències. Una altra que recordo, fa molts anys, va ser una vegada que em vaig quedar tancat dins del pavelló, ja havia marxat el conserge i no quedava ningú. Estava amb una companya i per poder sortir vam haver de saltar les tanques i creuar una piscina, tota una experiència.

A què més et dediques a part d’arbitrar?
A part d’arbitrar a Primera Divisió des de fa dos anys, formo part del Comitè Tècnic de Futbol Sala com a instructor, professor i informador. També soc delegat de les delegacions de l’Anoia i Catalunya Central, Baix Llobregat i Penedès-Garraf.

Com vas viure l’ascens a Primera?
El dia de l’ascens va ser dels més importants de la meva vida. Quan un lluita per un objectiu i l’aconsegueix, és increïble, i més amb 39 anys, perquè a aquesta edat ja és complicat arribar. Als 38 vaig pujar a Segona Divisió, i un any més tard ja vaig arribar a Primera, i la veritat, és una cosa que no t’esperes.

Com creus que està la situació del futbol sala a l’Anoia?
Crec que ha millorat molt en tots els aspectes des del creixement de jugadors, àrbitres i tècnics, a la implicació per part dels clubs. M’agradaria que Igualada tingués algun equip de futbol sala per a completar la llista de grans clubs que ja hi ha a l’Anoia, com el Montbui, l’Òdena o el Vilanova. Crec que Igualada té aquesta assignatura pendent.

Com es presenta la nova temporada?
Com cada temporada, els inicis són il·lusionants.

Quins objectius tens ara mateix?
Enguany compliré 42 anys, em quedarien quatre anys a Primera Divisió si no passés res, per tant, un dels meus propòsits és estar el màxim temps possible mantenint la posició. Una altra de les meves fites és continuar dins del Comitè Tècnic de Futbol Sala per seguir amb el treball de formar a altres àrbitres.

Compartir
Noelia Garcia
Periodista i Comunicadora

Més notícies

Últimes notícies

Martí Gironell, Vicenç Villatoro, Carlota Gurt i Alba Dalmau, plats forts de l’11a edició Mercat de Lletres

La Biblioteca Central d’Igualada i el departament de Promoció Cultural ja ho tenen tot a punt per celebrar l’onzena edició del Mercat de Lletres...

La 10a Mostra d’entitats enceta l’Octubre Solidari a Igualada

La programació de l’Octubre Solidari 2022 comprèn un recull d’activitats concentrades en un mes i mig i promogudes per les diferents entitats que integren...

L’aeròdrom acull demà dissabte una nova Jornada d’Aviació Adaptada

L’aeròdrom d’Igualada-Òdena es prepara per acollir demà dissabte 1 d’octubre a decenes de persones amb algun tipus de discapacitat, als seus acompanyants i al...

Fer-se el mort

A vegades, el naufragi obliga l’home a nedar mar endins; d’altres vegades ho fa voluntàriament. S’allunya de la costa amb ritme constant, les veus...

El cantautor Josep Tero i l’hel·lenista Eusebi Ayensa oferiran un acte poèticomusical

Òmnium Anoia ha organitzat per al proper divendres 30 de setembre la presentació literària de l’antologia de poesia catalana Una vela en el mar blau,...
Compartir