La veu i el protagonisme de les dones en el món de les ciències (I)
La veu i el protagonisme de les dones en el món de les ciències (III)
Cristina Domingo i Marimon, (1982, Igualada). Residència, Es Mercadal (Menorca)
Biòloga i Doctora en Geografia. Investigadora del Centre de Recerca Ecològica i Activitats Forestals.
Les matèries de ciències van decantar-la ben d’hora per la Biologia i, sense gaire motivació, va voler acostar-se a la Biologia Marina i se’n va anar a estudiar uns anys a Tenerife. De retorn a Barcelona, va cursar la matèria que més va captivar-la, Anàlisi i Cartografia de la Vegetació, encaminant-se així per l’àmbit de la Cartografia digital aplicada al territori.
Si bé va compartir una carrera amb força dones i sense signes de discriminació, observa que la majoria de persones graduades i doctorades en ciències són dones, tot i que de seguida topen amb el sostre de vidre que les obliga a demostrar les seves capacitats a certes jerarquies masculines, veient retallat qualsevol estadi de progrés acadèmic i/o professional. Tot plegat provoca la notable reducció de dones en altes esferes científiques.
Actualment, amb el Doctorat és investigadora al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, un centre públic dedicat a l’Ecologia terrestre i a l’anàlisi del territori, i destinat a la conservació, la gestió i l’adaptació del medi ambient al canvi global. Endemés és Professora Associada del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona per als Graus de Ciutats Intel·ligents i de Geografia i Ordenació del Territori.
Des de la seva esfera professional, tot i lamentar que se segueixi penalitzant l’opció de la maternitat en detriment de prioritzar si és oportú o no ser mare per tal de no perdre cap rang professional, en el seu cas l’estabilitat laboral i el treball amb un equip de confiança li han permès una saludable comptabilització de la vida familiar amb la feina.
A les joves estudiants, els aconsella no creure’s estereotips sobre les dificultats de les carreres de ciències. La ciència necessita del talent femení, puntualitza.
Ester Vilanova i Muset (1974, Castellolí). Residència, Castellolí.
Geòloga i Doctora en Hidrogeologia
Ben aviat, l’espectacular entorn geològic de la Conca d’Òdena va empènyer-la a estudiar dos camps prou estimulants: l’aigua subterrània i la química, ja fos de l’aigua com de la mineralogia. Va cursar, doncs, el doctorat investigant l’ús de diferents metodologies hidroquímiques per avaluar la recàrrega als aqüífers.
En aquests moments, després d’haver residit a Anglaterra, Itàlia, Mèxic i EEUU, treballa a la consultoria científica d’Amphos 21, una empresa que vetlla per l’equitat de gènere i al decurs de vint anys hi ha desenvolupat el seu mestratge tot especialitzant-se en les aigües subterrànies i la geologia. Ara mateix, està centrada en projectes d’intel·ligència artificial i sensòria en aquest univers aqüífer.
De la Universitat en guarda bons records, sense cap limitació pel fet de ser dona, en un context de comptades estudiants. Emperò, prou sabia que la seva era una carrera d’homes ja que l’exercici professional habitualment es duu a terme en solitari, dins del paisatge muntanyenc; una opció per a la qual poques dones s’aventuren.
Si bé abans una carrera científica condicionava el rellotge biològic de les dones, amb el fet consumat de la postergació de la maternitat, les coses han canviat perquè se sol acabar el doctorat a la ratlla dels 30 anys, moment en què ja es gaudeix d’una certa qualificació professional. Tanmateix, el gran problema de les professions amb treball de camp inclòs és la imprecisió d’horaris; una circumstància que, sense una conciliació familiar i laboral, obstaculitza la dedicació d’una dona en estadi de maternitat. En aquest sentit, ella agraeix haver disposat -per part de l’empresa- d’una bona flexibilitat horària a més del suport de la parella.
A les joves de les noves generacions, simplement els diria que les limitacions se les imposa una mateixa, perquè no hi ha res que una dona no pugui fer.
Maribel Martínez i Yepes (1975, Barcelona). Residència, Santa Margarida de Montbui.
Biòloga. Clinical Research Associated i Monitora d’Assajos Clínics.
La curiositat per les ciències li venia de ben petita, i no tardaria a decantar-se pel món de la biologia, la genètica i la reproducció en particular. Després de la llicenciatura en Biologia, va venir un Màster en Biologia de la Reproducció per encaminar-se envers l’Embriologia; una competència a la qual va haver de desistir perquè exigia una entrega exclusiva. Finalment, una oferta d’un curs en Monitoratge en Assajos Clínics (Hospital Universitari Vall d’Hebron) va suposar l’accés al seu treball actual.
Una visió de gènere l’empeny a observar l’escassa notorietat de dones a les carreres de ciències, sigui com a alumnes o com a professores; endemés de no tenir ni en compte els referents professionals femenins, i sí magnificar els dels científics. Després, en l’àmbit de la recerca clínica, considerats uns valors d’equitat laboral i professional a l’ordre del dia, no ha vist importants diferències de gènere que sí que es donen, en canvi, en estadis inferiors.
De ser Gestora de Dades en Assajos Clínics i passar a ser-ne Coordinadora, actualment treballa en el camp de la recerca en oncologia, des de la perspectiva d’assegurar que tots els assajos compleixen els protocols i les fites establertes, així com confeccionar uns modèlics arxius de la investigació.
Com a mare, la conciliació laboral i familiar li va ser relativament còmoda, perquè ja gaudia d’un treball estable en aquell moment. Emperò, en el seu entorn, sap de dones abocades a la disjuntiva d’optar per maternitat o feina i, en conseqüència, prioritzar la maternitat fa més complexa la perspectiva professional.
A les joves de les noves generacions els diria que: “El món de la ciència és fascinant, perquè és summament motivador i interessant descobrir els secrets de la vida”.
Maria Mercè Solé Ferrer (1977, Santa Maria de Miralles). Residència, Vilafranca del Penedès.
Enginyera Tècnica Industrial, especialitat en Química Industrial. Màster en Enginyeria del Cuir
Un inalterable interès per la millora de la sostenibilitat del nostre món va conduir-la envers l’Enginyeria Química, un àmbit que va perfeccionar amb un Màster d’Enginyeria del Cuir, atesa la seva passió per l’univers de la pell. Actualment treballa al Centre de Recerca A3 Leather Innovation Center, al Campus Universitari d’Igualada-UdL, com a docent i investigadora en formació, alhora que està cursant el Doctorat en Enginyeria i Tecnologies de la Informació, al mateix Campus Universitari.
Va viure tota l’etapa universitària amb una presència minoritària de dones. Tanmateix, sempre va voler servir-se del model de dones referents, des de aquelles del sí de la família fins a les del cercle de relacions; prototips que l’han empès en un repte de superació constant.
Des d’una perspectiva de gènere, si bé ha conegut èpoques de vertigen laboral per consolidar la seva escala professional; mai no s’ha vist afectada per cap tracte discriminatori per part dels seus companys homes, als quals valora com a un exemple de professionalitat i humanitat.
Una vegada consolidat un estatus professional va viure el delit de ser mare. Els primers anys de maternitat va aprendre a conviure amb les poques hores de descans i les noves preocupacions; això no obstant, considera que la conciliació laboral i familiar va resultar tant o més difícil en voler preservar aquell rang de mestratge conquerit. En tots els casos, la salut et posa a prova -estima-.
A les joves de les noves generacions els encomanaria l’entusiasme envers la ciència, així com la valentia d’encarar-se a qualsevol adversitat. En paraules seves: “Curiositat, sensibilitat, perseverança, paciència i resiliència, de la mà del coneixement, apunten a ser claus per a conrear intel·ligentment un món molt més sostenible”.
Natàlia Garcia i Giralt (1973, Barcelona). Residència, Igualada.
Doctora en Genètica, a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques i Professora de la Universitat de Barcelona
Una notable competència acadèmica en Biologia va empènyer-la cap a la Facultat de Biologia, on la descoberta de l’assignatura de Genètica va decantar-la a què la genètica i la biologia molecular esdevinguessin l’eix de la seva professió. Avui és Investigadora Postdoctoral del CIBER en fragilitat i envelliment saludable, a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques, exercint també de Professora associada de Genètica de la Universitat de Barcelona.
Tractant-se d’una carrera com Biologia no va observar cap biaix de gènere, i fins i tot en l’òrbita mèdica era superior el nombre de dones estudiants. Per tant, ni durant la carrera, ni actualment, en l’exercici de la professió -al costat de companys homes- mai no ha viscut cap tracte desigual. De fet, puntualitza que tal vegada tot radiqui en què -en aquesta posició curricular- la majoria dels professionals són dones, atesos aspectes com una destacada inestabilitat laboral i una baixa remuneració. A propòsit d’això, tot i valorar que es troba allà on aspirava estar, l’únic lament és la manca d’estabilitat laboral en una professió d’escassos contractes indefinits, amb prevalença de convenis associats a algun projecte. El tema de la legislació laboral en el camp de la ciència està en fase d’elaboració (?).
En el seu cas, compaginar maternitat i professió va ser realment feixuc tot i apostar per la maternitat un cop conquerida una merescuda estabilitat laboral. Aquesta complexitat va comportar renúncies a estadis de millor qualificació i remuneració. Tanmateix, vist el gaudi de temps compartit amb els fills, ara tornaria a fer el mateix.
A les joves de ciències del futur tan sols les empentaria a reivindicar unes justes condicions laborals i econòmiques, i que mai no renunciïn a possibles reptes professionals.
