La companyia de teatre Dúo Fàcil va lluir a la Mostra Igualada una de les seves obres, La Revolució de les 4 idees. Amb tres actors sobre l’escenari, interpretant a múltiples personatges i amb una posada en escena de canvi constant, aquesta obra aconsegueix revolucionar els nostres sentits.
Francesc Marginet Sensada, Abel Reyes Alabart i Marc Tarrida Aribau, sota la direcció de Montserrat Bonet, ens presenten una obra de crítica social que mitjançant una sàtira còmica escenifiquen les desigualtats socials.
Sobre un escenari polifacètic i senzill, dos riders o repartidors de menjar a domicili, ens porten un mirall de la societat criticant la diferència de classes. Per aconseguir-ho, tenen l’ajuda de Don Izquierdo, un company de treball que proposa iniciar una revolució laboral, amb quatre idees irrefutables per canviar la seva precària situació. Un cop començada aquesta revolta, es presenta una visió jerarquitzada de la realitat a la vegada que la manipulació del poder en aquells que accedeixen a la part alta de la piràmide social.
Podríem dir que Don Izquierdo, amb una interpretació magnífica de l’igualadí Marc Tarrida, és el personatge clau que ens mostra aquest canvi de poders, transformant-se en un tirà, maliciós i explotador un cop arriba al cim de l’empresa. En definitiva, un treballador que arriba del no-res a ser el CEO d’un sistema empresarial, amb 4 idees per millorar les condicions laborals que mai arriben. En aquesta juxtaposició del món fictici que protagonitzen un cap d’empresa egoista i malvat i uns treballadors invisibles que demanen millores laborals, la història apel·la a les problemàtiques que ens afecten avui dia.
La revolució de les 4 idees també afegeix el seu granet de sorra a la lluita feminista, trencant el guió per aclamar justícia quan l’únic personatge femení de la història, Doña Esperanza, aporta la part romàntica a l’obra i el seu tràgic final és la mort, convertir-se en una dona invisible més.
Una altra de les crítiques que no deixa enrere aquesta revolució és la manipulació mediàtica que blanqueja la tirania, els discursos populistes i demagògics dels nostres líders polítics actuals. La representació d’aquesta idea és a través de dos directors d’empresa més: Don Derecho, que també és rebutjat pels seus treballadors per ser un líder dèspota, i Don Centro, el CEO prometedor de la igualtat i el progrés.
La ironia barrejada amb un humor groller i satíric fan possible que l’espectador entengui les intencions dels personatges i la seva lluita per trencar les estructures hegemòniques del sistema social dominant.
En aquesta revolta, no poden faltar els himnes musicals, i és que tant els riders com els empresaris donen veu a cançons mítiques i revolucionaries com Bella Chiao o El novio de la muerte, amb lletres adaptades a la seva història.
L’escenografia d’aquesta obra és clau per desenvolupar els nombrosos escenaris que conformen el transcurs dels fets. Amb unes grans caixes de fusta, que els mateixos actors mouen, i dos penjadors, els personatges ens porten pel carrer sobre les seves bicicletes, a les oficines d’una gran empresa o als tallers d’una fàbrica.
L’obra finalitza amb un vídeo d’una càpsula informativa de telenotícies que ens mostra imatges reals de revolucions dels últims anys i veus que expliquen les seves idees durant la revolta.
Sens dubte, l’obra revoluciona totes les injustícies socials i aconsegueix que l’espectador focalitzi 4 idees o més, de com és la desigual realitat dels nostres dies.
