BCN Smart Rural ha realitzat un estudi, Terres que alimenten, amb en què ha determinat el grau d’autosuficiència de cada comarca barcelonina. Segons l’informe, el Berguedà és la que disposa de més capacitat per alimentar a la seva població, d’aproximadament 40.000 habitants, únicament amb productes locals. La segueix el Moianès amb un grau d’autosuficiència del 195%.
La província de Barcelona concentra el 74% de la població de Catalunya, fet que disminueix la disponibilitat de terreny i recursos per alimentar els seus habitants. La demarcació disposa d’un total de 203.779 hectàrees de superfície agrícola, amb les que només podria abastir el 10% dels seus habitants amb aliments de proximitat. De la resta de demarcacions catalanes, només Lleida seria autosuficient, amb un 360%.
A la demarcació de Barcelona, les posicions més baixes del rànquing d’autosuficiència alimentària les ocupen el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Maresme, el Garraf i el Vallès Oriental, amb menys d’un 10% d’autosuficiència i una menor capacitat d’alimentar la seva ciutadania amb productes de proximitat. En aquesta línia, cal subratllar que la comarca del Barcelonès no arriba a un 1% d’autosuficiència alimentària, concretament, un 0,01%.
Quin grau d’autosuficiència té l’Anoia?
Pel que fa a la nostra comarca, amb els aliments que produïm podríem abastir el 50% de la població. Aquest també és el cas de les comarques d’Osona, l’Alt Penedès i el Bages. L’Anoia es caracteritza pels seus conreus de secà, amb els quals produeix cereals, oli i vi, entre d’altres. Amb aquests aliments la comarca podria abastar fins al 77% dels seus habitants, un 27% més que en termes generals.
Barcelona és la demarcació catalana amb el menor índex d’autosuficiència alimentària, tot i tenir una superfície agrària similar a Tarragona i Girona. La Barcelona del segle XXI segueix sent terra pagesa, però, a l’hora d’abastir els seus ciutadans amb aliments de proximitat, es veu afectada per l’alta densitat demogràfica.
Els experts en usos del sòl, canvi climàtic i agricultura sostenible coincideixen en un mateix punt de partida: alimentar-se a base de productes frescos, de temporada i locals seria una mesura molt eficaç i relativament fàcil d’implementar, sempre que la superfície de conreus disponible sigui proporcional a la quantitat de població del territori. Terres que alimenten és el tercer informe elaborat pel projecte BCN Smart Rural l’estratègia de la Diputació de Barcelona per transformar el sector agroalimentari de la demarcació.
Les comarques barcelonines han perdut el 42% de les terres de conreu en els darrers 60 anys
Segons un altre informe publicat per BCN Smart Rural, la demarcació de Barcelona ha perdut gairebé el 50% de la seva superfície agrària entre 1956 i 2018. S’han perdut un total de 120.500 hectàrees de conreu, una àrea similar a l’extensió conjunta de les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat i l’Alt Penedès. El 60% dels camps de conreu perduts s’han convertit en boscos i la resta en nuclis urbans.
La tendència indica que aquesta xifra augmentarà els pròxims anys. Davant d’aquesta problemàtica, la Diputació de Barcelona està impulsant diverses iniciatives de dinamització agrària, entre les quals en son exemples el Parc Rural del Montserrat, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i el Banc de Terres BCN Smart Rural.
El 76% de la superfície del Barcelonès està urbanitzada, mentre que en el cas de l’Anoia només es tracta del 6%. L’activitat principal del sòl de la nostra comarca és el conreu (vermell), en contrast amb la major part de la demarcació que és la forestal (verd).
Els resultats de l’informe s’han obtingut contrastant l’últim mapa de cobertes publicat per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya amb un mapa originat a partir de l’ortofotografia de 1956 de la província de Barcelona. Més coneguda com «el vol americà», representa un punt de referència essencial per entendre com era el territori just abans del desenvolupament econòmic i social dels anys 60 i 70 del segle passat.
La Diputació de Barcelona va generar l’ortofotografia de l’any 1956 per a tota la província de Barcelona a partir dels fotogrames originals del vol cedits pel Ministeri de Defensa.
