El Teatre Municipal l’Ateneu presenta aquest diumenge, 1 de novembre, a les 19 hores, l’obra ‘La dona del 600’, escrita i dirigida per Pere Riera i interpretada per Mercè Sampietro, Àngels Gonyalons, Jordi Banacolocha, Rosa Vila i Pep Planas. És una comèdia àcida, amb alguns tocs costumistes i una ironia intel·ligent. La història que conta i els personatges que presenta tenen molta més profunditat del que sembla en un primer moment. Com que l’espectacle ha estat reprogramat a causa de la COVID19, durant la setmana podeu consultar a la pàgina web del teatre si alguna entrada per a la funció ha estat retornada i ha quedat alliberada.
La dona del 600
En Tomàs és vidu, té més de setanta anys i el metge l’obliga a estar-se del cafè, la llet, la sal i els greixos. Viu sol i passa les hores com qui compta estels a mitjanit. Un bon dia, la seva filla Montse li fa un regal inesperat: la maqueta d’un Seat 600. Ella, que és metgessa sense fronteres i passa més temps lluny que no pas a prop, ha pensat que el regal mantindria en Tomàs entretingut reconstruint una còpia a escala del vehicle que van tenir a casa durant tant de temps: el “confit”, com ells n’hi deien. És el nom amb què la Carme, la seva dona, va batejar el 600 el dia que, fa un munt d’anys, en Tomàs va dur a casa aquell cotxe petit i bonic per convertir-lo en un membre més de la família.
Una família que completa la Pilar, l’altra filla d’en Tomàs i la Carme. La Pilar viu a prop del pare, però fa setmanes que no li fa cap visita: estan de morros després de tenir una forta discussió arran d’un tema compromès que involucra en Tomàs i la veïna del pis de baix. D’altra banda, s’està separant del seu marit i només pensa a endreçar la seva vida i recuperar la confiança del seu fill.
I, mentre la Montse és a l’Àfrica treballant i la Pilar fa la seva sense preocupar-se del pare, en Tomàs s’ha pres seriosament la feina de construir la maqueta del 600. Hi ha posat tanta il·lusió que, amb esforç i empenta, ha construït… un 600 a escala natural almenjador de casa! Com que ha treballat tota la vida a la Pegaso, ha tirat d’ofici i ha comptat amb l’ajuda d’antics companys de la fàbrica i del simpàtic mecànic que té el taller als baixos de l’edifici.
Com reaccionaran la Pilar i la Montse, quan trobin el vehicle dins de casa? I què diria la Carme, que fa tres anys que és morta, si descobrís que en Tomàs ha reconstruït aquell bonic “confit” que la va fer tan i tan feliç? Amb una mica de sort, i gràcies a la màgia del teatre, potser serà la mateixa Carme qui ens ho expliqui… Això i algun altre secret que pot marcar un abans i un després en aquesta família tan peculiar.
I és que els cotxes, ja se sap, són com una petita casa. I el 600, a casa nostra, potser fins i tot una mica més…
Homenatge al 600 i la família
Com diu Pere Riera: “De bon començament, la idea era escriure una mena d’homenatge a una de les icones més importants que ha acompanyat la història de vida dels nostres pares i avis: el Seat 600. Ha estat alguna cosa més que una màquina que servia per traslladar les persones d’un punt a l’altre i per això em venia de gust dedicar-li temps, nostàlgia i un relat. Però, com sol passar sovint, quan les històries s’enceten i es van descabdellant, elles mateixes i els personatges que les protagonitzen ens van dient als autors què volen explicar. I aquesta peça ha acabat sent una reflexió sobre el dol, la pèrdua i la capacitat (o incapacitat) que podem tenir uns i altres d’entomar la mort d’un ésser estimat. Més concretament, la mort de la mare”.
Riera ha apuntat que li agrada molt “agafar un tema marc i, des d’aquí, tractar un altre més de fons”. En aquest cas, el tema marc és el Seat 600 i la qüestió de fons gira entorn de la nostàlgia que provoca perdre, d’una banda, a la teva dona i, per l’altre, a la teva mare. “S’assumeix -ha agregat Riera- que, com a pare, el pitjor que et pot passar és perdre a un fill, però es dóna per fet que has d’encaixar millor que se’t mori el pare o la mare i no sempre és així”.
Segons Riera, la idea per a escriure la peça va venir d’una conversa amb el director de producció, Josep Domènech, qui li va proposar “fer una història que interpel·lés a tothom”, i va considerar que el fet que l’obra radiqués sobre aquest automòbil podia “atreure a la gent que va viure l’època del 600 i als joves que hagin sentit parlar als seus avis d’aquest famós cotxe”.
Entrades exhaurides
L’espectacle ‘La dona del 600’ ha estat reprogramat dues vegades. Les condicions d’aforament marcades per la crisi de la COVID19 no permeten posar més entrades a la venda. Les persones abonades o que tenien una entrada per al mes de març i que encara no hagin recollit la nova entrada amb reassignació de seient poden anar a la taquilla del teatre (Passatge Vives, s/n), el dijous, d’11 a 13 h i de 18 a 20 h, i una hora abans de la funció.
