Jo vull ser…
J

7 de desembre de 2022

Aquest any, a Tallers Claramunt, hem complert 100 anys de trajectòria empresarial. Una empresa que es va fundar l’any 1922 pel meu avi, i que va néixer com a taller de reparacions d’automòbils. Es tracta d’una empresa que ha sobreviscut a molts anys convulsos, com la guerra civil, que s’ha anat reinventant i que amb el pas dels anys, ha anat ampliant els seus serveis. En l’actualitat, a l’empresa hi ha la tercera generació, on juntament amb el meu germà Marcel compartim la gerència; tot i que jo també treballo com a mecànica.

De petita ja estava involucrada a l’empresa, una infància entre benzina, gas, cotxes… I es va despertar la meva vocació: ser mecànica. Molta gent em felicita o em diu: “Que bé, que siguis mecànica!”, però al meu parer és un error. No m’han de felicitar perquè jo sigui dona i treballi d’això, sinó que ho han de fer quan faig la feina ben feta, com tothom. El fet de ser mecànica no ha de ser motiu de felicitacions, però sí per llançar un missatge per encoratjar a tothom que és capaç d’aconseguir tot allò que es proposi. És igual que siguis home o dona, pots treballar del que vulguis, això només depèn de nosaltres mateixos, de l’interès, de les ganes i l’actitud.

No obstant això, no vol dir que per a mi no fos un gran repte, especialment, en la meva època i joventut. El sector on treballo està fortament masculinitzat. Tot i que cada vegada se’n poden trobar més, de dones en sectors i professions com la que jo exerceixo, no és suficient. Les ocupacions no tenen ni han de tenir raó de gènere. Hi ha dones que són bombers, electricistes, policies, gruistes, camioneres, taxistes, soldadores… I també mecàniques com jo; i que també s’enfronten a uns sectors on tradicionalment han estat representats per homes. Per posar alguns exemples, segons publica l’Institut Català de les Dones a l’informe: Les dones a Catalunya 2021. Dades elaborades per l’Observatori de la Igualtat de Gènere, l’ocupació per categoria professional en el sector “que fa referència a les persones treballadores de la indústria i construcció”, el 7,3% són dones; mentre que a “operadores d’instal·lacions i maquinària / muntadors”, el 17,9% són dones. Als cicles formatius també es dona aquest biaix de gènere. A Catalunya, segons indicadors de l’Ensenyament de la Generalitat, els cicles d’electricitat i electrònica, el 2,3% de l’alumnat són dones. A fabricació mecànica, el 2,2%; i la mateixa xifra, al cicle de manteniment de vehicles.

La segregació per gènere en el mercat de treball té l’origen en diversos estereotips, sovint visibles, que hi ha latents i presents a la nostra societat. Cal pedagogia en aquest sentit, i animar i deixar enrere el fet de catalogar les feines per gènere. Hem d’evitar influenciar als més petits i petites pels estereotips, i explicar-los que poden ser, fer i treballar del que més els hi agrada, com a mi, que soc mecànica.

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que Igualada necessita més carrils bici?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta