Des d’una perspectiva de posar en valor la petjada de la vida associativa, cultural i, òbviament, fotogràfica de la seva història; l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada no ha cessat a donar a conèixer el llegat fotogràfic i humà dels seus associats; aquells fotògrafs que, de ser fotògrafs amateurs també van passar a ser en certes ocasions grans artistes de la fotografia, i també -de vegades- de la paraula escrita, tal i com és el cas de Joan Domingo Bisbal.
Aquests dies, aquest insigne membre de l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada, Joan Domingo Bisbal, i la seva obra són objecte d’un merescut reconeixement a partir d’una presentació pública de fotografies seves per alguns carrers de la Ciutat Vella d’igualada, segons una iniciativa de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, entitat que n’ha rescatat tot un valuós testimoniatge bo i participant-lo dins dels actes del FineArt.
Joan Domingo Bisbal, altrament conegut com a Jhondobis, va néixer a l’any 1907, al carrer de Sta. Caterina, essent fill d’un comerciant i representant de diferents productes i d’una teixidora de l’empresa Godó. Va cursar els estudis elementals a les Escoles de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera; i, precisament en una de les publicacions escolars, per primera vegada, va signar amb el pseudònim de “jondobis”, que de fet eren les sigles del seu nom i cognoms. De la seva feliç infantesa en recordava sobretot les festes del seu carrer, i molt especialment haver-se criat en una ambient de certes inquietuds culturals. Amb només 15 anys va començar a treballar a la Notaria del senyor Roca i Ribera, un despatx en el qual va escalar diferents càrrecs fins a la seva jubilació, 56 anys després.
Si bé mai no va esquivar les convulsions polítiques i socials del primer quart de segle, el seu esperit comunicatiu i el seu tarannà despert i entusiasta el van portar ben aviat a compartir-se, més enllà de les seves afeccions, amb tot tipus de persones i de sectors culturals i associatius; entre els quals el futbol i el món del cinema, col·laborant alhora en distints rotatoris igualadins, amb escrits i il·lustracions cinematogràfiques.
Cap a finals del 1927 va conèixer la que seria la seva exposa, Rosa Folch i Civit, en un context en què de seguida va ser cridat per a fer el servei militar. El 1932 va contraure matrimoni i al cap d’un any va néixer la seva filla. Emperò, ben aviat -en paraules, per ell escrites- va poder comprovar la denigració de l’ésser humà, amb els estralls causats per la Guerra Civil.
A l’any 1942, poc després que l’Agrupació Fotogràfica reprengués les seves activitats, amb la presidència de Pere Borràs, va ingressar en aquesta entitat associativa tot entrant -amb la seva primera càmera, una Rolleiflex- a formar part d’un llarg episodi que, ell, anomenava amb orgull “l’època daurada de l’entitat”, amb una gran projecció tant a Catalunya com a la resta de l’Estat espanyol.
Summament motivat per la fotografia amateur, va decantar-se pel paisatgisme i l’entorn rural que l’embolcallava. La seva apassionant afecció per la imatge i un potent domini tècnic, que anava des de les captures fins al revelat, van fer-lo mereixedor de nombrosos premis i guardons, ultrapassant fins i tot les nostres fronteres. Endemés, des d’un punt de vista tècnic, la seva superior innovació va ser fer ús del filtre vermell, tot cercant llums i transparències, amb captures que van ser considerades com a molt revolucionàries, tals com: El Zagal, a Esplai i Poesia Matinal; excel·lint en creació fotogràfica i domini de la càmera amb la col·lecció de captures anomenades les “Johndobianes”, ja treballant amb una Olympus – X.
Dedicat de ple a la fotografia, amb sortides els matins i els capvespres la majoria dels dies festius, va crear un immens arxiu de fotografies, que arriba fins al 1990; presentades i premiades en nombrosos concursos i exposades sovint en diverses sales i galeries.
Amb l’exposició, “Joan Domingo Bisbal, en blanc i negre o escala de grisos”, els carrers d’Igualada s’endinsen en la fotografia de mig segle XX; una mostra de personatges igualadins i vistes de la nostra comarca, que són tot un exponent de la seva talla professional, la d’un artista que mai no va deixar de mostrar-se cofoi d’haver viscut un llarg passat i gaudir d’un venturós present, fins al moment d’anar-se’n, a l’any 2007.
Les dades biogràfiques i artístiques de Joan Domingo Bisbal han estat extretes del fons de Documentació de l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada, i recuperades per Robert Domínguez i jo mateixa, com a cap de comunicació de l’Entitat.
