La responsable del disseny ha estat l’arquitecta Carme Pinós que, ara fa tres dècades, ja va fer el projecte original del cementiri juntament amb Enric Miralles i, per tant, ha tingut la màxima cura que el nou edifici tingui el millor encaix en el conjunt. A l’acte inaugural hi han assistit l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, la delegada del Govern a la Catalunya Central, Laura Vilagrà, la diputada al Parlament de Catalunya, Maria Senserrich, l’arquitecta Carme Pinós, alcaldes de l’Anoia i regidors del consistori igualadí, i els administradors de Funerària Anoia, Jaume Gabriel i Joan Gabriel.
El crematori inclou dependències per al comiat per part dels familiars, una sala d’espera, una balconada a l’entrada dels forns i una petita sala per a l’últim adéu. S’aixeca a la part inferior del turó que cobreix la capella i els serveis, de manera que des del cementiri no es percep l’edificació però, en canvi, des d’aquesta sí que es copsa l’atmosfera i la bellesa del conjunt. Els materials predominants són el formigó, que li atorga un caràcter més escultòric, i els tancaments ceràmics, que li donen una dimensió més acollidora. L’obra, executada per l’empresa concessionària del servei per als propers quaranta-cinc anys, ha tingut una durada de deu mesos i la seva posada en marxa es preveu per a finals del mes d’agost.
Al seu voltant, a la zona superior de la capella, l’Ajuntament d’Igualada hi ha desenvolupat un nou jardí columbari, a partir d’un avantprojecte elaborat també per l’estudi de Carme Pinós. Aquesta zona, quan inicialment es va desenvolupar el cementiri, no es va enjardinar però el terreny s’havia anat colonitzant posteriorment d’arbusts de forma espontània. Ara, però, s’ha dut a terme la restauració paisatgística i la millora forestal d’aquest espai, de manera que l’entorn de la capella i el crematori esdevingui un bosc mediterrani. S’hi han adequat nous camins, una xarxa de distribució d’aigua per a garantir-ne el reg i s’hi ha plantat nova vegetació ornamental, arbustiva i de mates mediterrànies.
Un referent arquitectònic
La proposta era fer un tall en el sòl amb els nínxols a les seves parets. Per això, bona part del cementiri es va ubicar dins d’una gran fossa, que fa que s’integri en el terreny i el paisatge. A totes les dependències del recinte hi abunden racons, objectes i detalls que juguen constantment amb la llum i l’ombra, donant a tota aquesta construcció un gran simbolisme. El nou cementiri, del qual n’han fet ampli ressò publicacions especialitzades, és Bé Cultural d’Interès Local, va ser guardonat amb el premi FAD d’Arquitectura l’any 1.992 i avui és un símbol i un reclam per arquitectes i estudiants arribats cada any d’arreu del món.
