El proper 14 de maig, la Biblioteca Central d’Igualada celebrarà els seus 25 anys, emplaçada a les renovades dependències del complex arquitectònic Industrial del que havia estat l’antiga Fàbrica tèxtil de Cal Font; en aquest sentit, mereixedor de tota una efemèride -atès un vivíssim i prolífic quart de segle- l’acte convida a una celebració memorable.
Efectivament, tothom està convocat a participar d’un fecund calendari d’activitats, ja iniciades els darrers dies d’abril i que s’estenen al llarg del present mes, en la línia de festejar no només l’itinerari històric i cultural d’aquest equipament si no també l’òptim moment en què està assistint a una de les participacions més reeixides dels seus usuaris a mercès dels plurals i suggeridors serveis que habitualment ve prestant.
Ara bé, atenent a l’exhibició expositiva d’aquest vint-i-cinc aniversari, presentada a les mateixes dependències d’aquestes estances de la cultura, una mirada atenta a la seva retrospectiva fotogràfica apunta -i almenys, a mi personalment em convoca- a posar en valor la immensurable tasca que, al llarg dels anys, aquesta -i potser amb un regust nostàlgic- l’anterior, per a mi la més viscuda, Biblioteca de La Caixa de Pensions, van dur a terme amb la seva atenció incommensurable i una àmplia predisposició a l’assessorament, de manera indistinta la M. Teresa Miret i la M. Teresa Ribera; unes dones a les quals no puc més que reconèixer-les en la seva qualificada professionalitat no solament des del tracte personal sinó per la seva extraordinària contribució a tota hora a la promoció de la lectura i, al capdavall, de la cultura.
A propòsit d’altres temps, doncs, prenent com a punt de partida el que havien estat en els seus orígens les biblioteques populars, impulsades pel govern de la Mancomunitat de Catalunya; la primera Biblioteca de la ciutat d’Igualada va ser creada com a una veritable casa de cultura a l’edifici de la Caixa de Pensions, de la Rambla del General Vives, per aquesta mateixa entitat bancària, essent inaugurada a l’any 1927.
Acomplint la seva fita, des de la seva estrena, aquella magnífica entitat cultural, estava constituïda per un magnífic espai de recepció per a exposicions i actes culturals públics i unes grandioses sales de lectura a banda i banda del vestíbul central, unes sòbries dependències que, juntament amb el mobiliari, evocaven estètiques del Noucentisme, bo i nodrint-se d’una magnífica lluminositat exterior i exhibint unes espectaculars prestatgeries que lluïen el més grandiós aparador bibliogràfic de què podia disposar la ciutadania d’una Igualada de llargues grisors.
D’aquella Biblioteca n’és hereva l’actual: un grandiós espai que va saber acomodar-se a les dependències de l’edifici industrial de Cal Font per a acomplir les exigències d’una biblioteca pública; al capdavall, una edificació conformada per unes noves instal·lacions recuperades a partir d’un enginyós projecte de Pau Carbó, dirigit per l’arquitecte municipal Carles Crespo, i que té per reclam una imatge pròpia, la “B”, dissenyada per Pep Valls. Això és, la Biblioteca Central d’Igualada era inaugurada el dia 14 de maig de 1999, com a Biblioteca Central Comarcal, depenent de l’Ajuntament d’Igualada i en conveni amb la Diputació de Barcelona, acollint el fons bibliogràfic de la de La Caixa pròpiament dita, àdhuc el de la Sala de Lectura infantil Sant Jordi, de la Caixa de Catalunya, i el de la històrica Biblioteca a l’Ateneu Igualadí, Joan Serra i Constansó; òbviament amb la incorporació del respectiu personal i equip de treball.
Avui, els anys que commemora se sumen a fer gala d’una incomparable llista de serveis i activitats que van molt més enllà dels acostumats serveis d’informació, d’assessorament bibliogràfic; préstec de documents, de llibres, de revistes, etc. La informació, la formació, la cultura i el lleure, de fa uns anys, des de la Biblioteca, amb entrevistes, tertúlies, presentacions literàries, conferències, concerts, exposicions, tallers, etc., també arriben al gran públic i de totes les edats, bo i servint-se de distints (material audiovisual, CD i DVD), l’accés a Internet i l’Ofimàtica. Tanmateix, el gruix d’excepció són els fons bibliogràfics, amb una notable col·lecció local formada per documents periodístics i llibres relacionats amb la comarca de l’Anoia, endemés d’un bon plec de fons especials, donacions de diverses entitats i particulars; en molts casos, als nostres dies, digitalitzats.
Alhora, en cap cas, no es pot passar per alt una felicitació a les persones, que han contribuït, al llarg d’aquestes dues dècades i mitja, a donar vida a aquest equipament i a posicionar-lo com una peça clau i imprescindible per a la cultura d’Igualada. A totes elles, un merescut reconeixement com a equip: del primer període, M. Teresa Miret, Marga Aragón, Francina Bacardit, M. Antònia Bisbal, Àngels Costas, Montse Lobato, Dolors Palomas, Maria-Teresa Ribera, Eva Sabaté, Isabel Vidal i Xavier Vila; de l’equip actual, Montse Lobato, Francina Bacardit, Elisenda Barquilla, Magda Bartrolí, Alícia Campos, Àngels Costas, Ferran Duran, Lorena Jiménez, Carme Marcè, Glòria Mestre, Dolors Palomas, Daniel Rio i Eva M. Sabaté.
