Jordi San José, mestre, sindicalista, ex alcalde de Sant Feliu de Llobregat i autor del llibre: “Estimades famílies”
Soc Jordi San José, tinc 65 anys. Pare, avi i pare d’acollida. M’he dedicat a l’ensenyament, al sindicalisme -soc de Comissions Obreres- i a l’ajuntament. He estat alcalde de Sant Feliu de Llobregat, la ciutat on vaig néixer. Crec que l’educació i la política són dos instruments que tenim per millorar la societat. El meu primer llibre va de la varietat de famílies que tenim i el següent, que estic acabant, anirà de les àvies i les mares de la postguerra.
A qui va dirigit el llibre “Estimades famílies”?
A les persones que tenen interès a conèixer la diversa varietat de famílies que tenim avui en dia al nostre entorn. Com que a més, el lloc on més es manifesta la família és a l’escola, a totes les presentacions que n’he fet, hi assisteixen molts mestres que es senten plenament identificats, perquè és el que es troben dia a dia. Als pares i mares que els interessa aquesta realitat, és amb els que pensava quan escrivia el llibre.
El llibre parteix de la seva experiència com a alcalde, com a mestre o com a pare d’acollida?
Parteix de les diferents experiències del Jordi autor. El capítol de la família monoparental l’escriu en Jordi alcalde. El que fa referència a les famílies nombroses l’escriu en Jordi mestre. El capítol que parla de l’adopció, l’escriu el Jordi pare d’acollida. El llibre reflecteix les meves experiències que formen un tot indestriable.
De tots aquests aspectes, quin ha estat el detonant per a decidir-se a escriure’l?
El llibre és una proposta de l’editora Montse Ayats d’Eumo editorial. Va detectar que hi havia un buit en el camp de la varietat de famílies que tenim. Em va veure en un parell d’entrevistes a TV3. En una parlant de famílies d’acollida i en una altra, participant amb el meu fill, que és portador del VIH, a la Marató de TV3 de l’any 2017. “La normalitat amb què parles del teu fill i de les famílies d’acollida, voldria que ho plasmessis en un llibre” em va dir l’editora Montse Ayats
Amb l’auge de la intolerància i el racisme, normalitzar tots els tipus de famílies que hi ha, pot contribuir a la convivència?
Efectivament. El llibre està escrit en un to absolutament entenedor, de respecte i afecte. Molt respectuós amb les famílies que han decidit tenir molts fills, amb les que no en tenen cap, les monoparentals, les del mateix sexe, les que tenen orígens diferents… totes són tractades amb respecte. És molt important protegir la família que és el millor lloc perquè un infant creixi. No hi ha “la família”, hi ha “les famílies”. Posem en valor la família per posar-les en valor totes. La pluralitat és positiva.
Entre vostè i la seva parella teniu cinc fills. Què us porta ser pares d’acollida d’urgència?
Tot comença quan va néixer la nostra primera neta i ens vàrem adonar que hi ha infants que neixen en llars que els donen benestar però n’hi ha d’altres que arriben al món sense que ningú no es faci càrrec d’ells i queden al càrrec de l’administració. El millor lloc per a un nadó és la família i mentre la Generalitat decideix si l’infant pot ser adoptat i, en aquest cas, per qui, els pares d’acollida temporal ens en fem càrrec durant el temps que calgui. Des que vàrem començar n’hem tingut sis. Aquest Nadal ens hem trobat amb tots ells i les seves famílies. Els infants ens coneixen com els padrins de Sant Feliu.
Quan neix un infant sense família, vol dir que al darrere hi ha una tragèdia.
Són infants nascuts a Catalunya, de mares en extrema pobresa o addiccions. Calen molts pares i mares d’acollida perquè hi ha molts casos de nadons amb necessitat d’una família d’acollida mentre es decideix el seu futur.
Vostè ha estat vint anys regidor de l’ajuntament de Sant Feliu i vuit anys l’alcalde. Per què ho va deixar?.
Després de vint-i-vuit anys de dedicació a l’ajuntament ja era el moment de deixar pas a persones més joves.
Ser mestre l’ha ajudat a escriure el llibre?
Els mestres sabem per pròpia experiència que els alumnes només mantenen l’atenció els primers minuts. Per tant has de fer-te entendre clar i a la primera. M’ha sortit un text clar i entenedor i en algunes presentacions em diuen que m’ha sortit un pèl optimista.
Troba a faltar el brogit de la política o el contacte amb els alumnes?
Tinc el temps prou ocupat. He deixat l’alcaldia però continuo militant als Comuns i faig de voluntari en un centre educatiu per a menors no acompanyats. Moltes nits he de llevar-me a fer biberons i això, cregui’m, em manté molt ocupat.
El dia 31 de gener presenta el llibre a Igualada. Què n’espera?
Que igualadines i igualadins, i anoiencs en general, trobin el llibre interessant i els ajudi a reflexionar sobre els diferents tipus de famílies. Avui la família és un espai per viure junts i viure més vida. Els que l’han llegit en destaquen el respecte amb el qual parlo dels matrimonis homosexuals.
