Fa uns anys, quan l’economia semblava anar tan bé, els partits polítics espanyols varen fer una modificació legislativa per tal de tenir representants directes en els consells d’administració de les caixes, encara que els elegits -per quota- no tinguessin ni repajolera idea de gestió financera.
La representativitat es regia a travès dels consells comarcals en uns casos i de les diputacions en altres. Desseguida els mes llestos es varen adonar de la transcendència de seure en un consell d’administració -sense haver d’invertir un euro en accions- i es valorava més formar part de diversos consells que de gestionar la responsabilitat política. Recordo que a l’Anoia alguns coneguts militants, es negàven a deixar el lloc al consell d’administració de Caixa Manresa, Caixa Penedès o altres, malgrat haver deixat de formar part del Consell Comarcal de l’Anoia. Tensions que òbviament varen alterar el normal desenvolupament de la gestió bancària de les entitats.
Aquesta ingerència dels partits va contribuir a la desaparició de les caixes catalanes que majoritàriament han anat a formar part de bancs espanyols i als contribuents ens han tocat la butxaca en forma de rescats bancaris. A Catalunya les caixes d’estalvis nacionals o comarcals, varen estar al darrera de la pujança econòmica del país i la seva desaparició, es una pèrdua irreparable.
A nivell estatal espanyol, estem veient com el govern està manipulant la justícia per a portar l’aigua al seu molí. De moment han condemnat a Mas, Ortega, Rigau i Homs per posar les urnes el 9-N. Son a punt d’inhabilitar la Mesa del Parlament o condemnen dia si i dia també, a joves que han escrit bestieses al twitter. En canvi diputats -del PP- que es burlen de les víctimes del franquisme, no reben ni una simple amonestació, ni de jutges ni fiscals.
A Espanya els energúmens corrompen totes les estructures de l’Estat en una escalada que no sembla tenir final. Davant la impotència dels ciutadans per a acabar amb tanta corrupció, nomes ens queda el recurs de la desobediència….. i tenir molta cura a l’hora de votar.
