Entrevista a Enrique Pareja Blandón, músic bateria
Soc en Kike, músic baterista. Vaig néixer a Armènia, Quindío, Colòmbia.
Em vaig enamorar de la Jana i he vingut a viure a Igualada.
Com us vàreu conèixer la Jana i tu?
En realitat, ens vam conèixer molt breument en una jam de jazz a Medellín, però pràcticament no ens vam ni saludar. Així que podem dir que ens vam conèixer de debò en un comiat d’una amiga d’ella, que marxava de Colòmbia. Teníem un amic en comú amb el qual jo tocava en un grup de música i després d’un assaig em va convidar a anar-hi, ja que on es feia el comiat estava molt a prop d’on jo vivia. Després d’aquell dia, vam tornar a coincidir un parell de vegades força seguides a través d’aquest amic comú.
Quan vas tenir clar deixar-ho tot a Colòmbia per començar una nova vida a Catalunya?
Penso que la primera vegada que m’ho vaig plantejar va ser un dia que la Jana em va comentar que ella ja portava un temps llarg a Colòmbia i que també havíem de provar algun dia com seria la nostra relació aquí, a Catalunya, en “el seu ambient”. Vaig començar a pensar que podria ser una opció, ja que en aquell moment la Jana era a Catalunya, i molts amics m’animaven a fer el pas. Així que finalment vaig decidir-me i vam començar a mirar opcions.
Vas renunciar al teus lloc de treball de Colòmbia? On treballes ara és el que feies a allà o no té res a veure?
D’alguna forma sí, ja que en aquella temporada em trobava en molts projectes musicals a Medellín i em guanyava la vida tocant amb varis grups. La feina més gran va ser trobar bateries que poguessin substituir-me. Ara treballo fent classes de bateria i altres extraescolars musicals, que ja n’havia fet a Medellín, però tot i així sí que sento un canvi més cap a l’àmbit educatiu de la música i no tant com a bateria actiu. Tot i així a poc a poc vaig fent coses amb diversos músics, com per exemple un projecte anomenat Things&Flowers que estem creant amb companys d’aquí Igualada.
La cultura catalana és molt diferent a la colombiana? Què és el què t’ha costat més per adaptar-te? I el que menys?
Sí, hi ha coses que sento molt diferents, tot i que sovint no sé exactament què és, només sé que sento en el meu interior que són diferents. Potser el que més m’ha costat adaptar-me és justament a l’àmbit laboral ja que a més, a l’estar en una ciutat petita, no hi ha tanta oferta cultural i espais per als artistes. Al principi també se’m feia molt estrany que a l’estiu el dia fos tan llarg, però ara ja m’agrada! El que menys em va costar d’adaptar-me, crec que ha sigut amb la gent: era i són amigables i m’he sentit molt ben rebut.
Què trobes a faltar?
La guayaba agria, entre d’altres fruites i menjars, la meva família, sobretot en dates especials com Nadal, els meus amics…
Tens la família a Colòmbia? Cada quan us veieu?
Sí, hi tinc la meva mare, tietes, tiets, cosins… I ara ja porto dos anys i mig aquí i només els he anat a visitar una vegada, aquest estiu, en part també perquè la covid no ens va deixar anar-hi abans. En principi volíem anar-hi ja a passar Nadal de l’any passat.
Vàreu fer cerimònia de casament aquí o a allà? O no heu fet casament ni teniu intenció de fer-ne?
Doncs no estem casats, som una parella de fet, i l’única celebració que vam fer va ser prendre un granissat al Donat amb dues bones amigues, després de firmar els papers al notari, on elles havien fet de testimonis.
Has après el català? Com?
Una mica, vaig estar fent un curs bàsic de català, però amb la pandèmia no vaig seguir. I vaig practicant perquè en molts entorns es parla el català, però encara no m’atreveixo massa a parlar-lo. El parlo sobretot amb la gent més propera. Tot i així tinc moltes ganes de tornar a estudiar-lo per millorar. I he de confessar que m’ha ajudat una mica per poder contestar aquestes preguntes en català.
T’hem tractat bé els catalans? O som més aviat tancats? I els igualadins?
Com he dit abans, els catalans i igualadins m’han semblat molt amigables, també perquè he tingut la sort de conèixer gent molt agradable, tant en la família de la Jana, els seus amics, com la majoria de la resta de gent que he anat coneixent. Tot i així a vegades el to amb què es parla aquí em sembla una mica brusc, almenys en comparació a Colòmbia.
Com estan ara a Colòmbia amb la covid?
Doncs no estan massa bé, però passa una mica com aquí, ja no hi ha massa restriccions i han vacunat a una gran part de la població.
