Els rotatius, fins ara, ho tenien molt clar a l’hora de posar semàfors, el vermell era fix per a Donalt Trump, no crec haver vist cap verd ni taronja al seu favor.
Però el populista alguna cosa havia de fer bé, donat que va guanyar les eleccions el 2016, contra pronòstic, sent president dels EUA i, també contra pronòstic, ha estat a punt de guanyar les del 2020 i ser reelegit president.
Què és allò que fan bé els populistes? Sens dubte, treure profit de les masses descontentes.
Els analistes polítics han assenyalat que els blancs i blanques de les zones rurals dels Estats Units són els principals responsables de la victòria d’un showman populista i sense experiència en l’Administració pública. L’anomenada “escòria blanca” (El Confidencial).
La zona més industrialitzada dels EUA“, “el cinturó d’òxid”, es veu ofegada per l’atur. “Así, el Cinturón Industrial, pasó a ser el del óxido a partir de la segunda mitad del siglo XX… Del resplandor del pasado ya solo queda el óxido.” (El Correo). Trump també sap treure profit d’aquest descontentament.
Arribat aquest punt és senzill determinar com els populistes poden arribar al poder: pel descontentament d’unes masses que escolten d’ells allò que volen sentir.
Sí, aquí ja tenim masses descontentes (Vox: 52 diputats). La covid, de no posar-hi remei, les multiplicarà: des dels ERTOs que no es cobren fins a les ajudes a les empreses que no són tals ajudes sinó crèdits avalats per l’ICO. I la cirereta del pastís han sigut els 2.000 € d’ajuda de la Generalitat per a cada autònom que primer arribés a entrar en una plataforma col·lapsada, fins arribar a esgotar la dotació de 20 milions d’euros, o sigui 10.000 autònoms, quan Catalunya el febrer del 2020 hi havia 547.912 autònoms, segons les dades estadístiques del “Ministerio de Trabajo”. Tots descontents. El resultat ha sigut deplorable.
El remei el marca la Unió Europea amb la política monetària del BCE, que la seva màxima responsable Lagarde aplica amb compra massiva de deute perquè la prima de risc no pugi durant el temps que sigui necessari, i animant els governs perquè secundin les famílies i les empreses més afectades (el comerç, la restauració i el turisme, en el nostre cas) en l’estimulació del consum, i així les empreses no hauran de tancar o els autònoms plegar.
Així, doncs, són les administracions les que han de moure fitxa, buscant els mecanismes de finançament per les ajudes necessàries als col·lectius afectats i, d’aquesta manera, seran dues coses que s’aconseguiran: frenar el populisme i que el país no caigui en recessió.
