L’Anoia és un territori amb identitat pròpia, que combina les seves capacitats industrials amb la proximitat a l’entorn natural. Les seves claus competitives han estat la creativitat, la innovació i el coneixement. Darrerament s’ha perdut empenta i, tant l’índex d’atur, com el de creació de riquesa, no són els que es voldria. Ja en el 2005, Conca Futur va fer unes reflexions sobre el que es necessitaria per donar resposta als reptes del territori i poder “niar-hi” (que vol dir fer-hi el niu, viure-hi, desenvolupar-s’hi i trobar-s’hi bé). La Qualitat, les Persones i el Territori van ser els tres eixos del treball, entenent el territori com a recurs econòmic, però també com a cultura, història, memòria col·lectiva, referent d’identitat, bé públic, espai de solidaritat i llegat, de manera que s’activessin totes les eines en la creació de riquesa i en preservar els valors per a les generacions actuals i futures. Conceptes que són vigents i que s’han anat repetint en els nombrosos “Plans Estratègics”, promoguts des d’aleshores per les diferents administracions.
Però s’ha avançat poc i s’ha de dir que no estem millor que fa vint anys. El món continua creixent en població i benestar, però també ho fa l’atur, la petjada de carboni i els residus. Vivim en un planeta i no podem demanar aire i aigües netes, si totes les nacions no tenen el mateix compromís. La globalització se’ns va imposar com una solució a desequilibris internacionals i ha portat riquesa a molts indrets, però també ha malmès la classe mitjana de territoris com el nostre. Per això avui ens cal una visió transversal, global, independent i a llarg termini, que incorpori clarament les dimensiones humanes i socials, per a construir col·lectivament les bases de com s’han d’afrontar els reptes i oportunitats que se’ns presenten. A escala global, l’escalfament global i ara la pandèmia. I a escala local, la descarbonització, la gestió d’energies renovables, l’aigua, els residus, la mobilitat, la desigualtat econòmica, la creació de riquesa, la sostenibilitat…
El món canvia constantment i no sempre en la direcció que voldríem. Se’ns demana esforç, solidaritat i treball per aconseguir un benestar que ens allunyi de la dependència externa i corregeixi les desigualtats. Hem de poder desenvolupar totes les iniciatives i el millor de cadascú. Les administracions han de fer inversions d’impacte i d’efecte multiplicador. Els fons europeus no apuntalaran negocis malmesos. S’han plantejat com eines disruptives i s’haurà de treballar molt si es vol aconseguir que alguns vinguin a casa nostra. El no a tot porta a la paràlisi. I els ciutadans tenim el compromís d’estructurar el territori i mirar el futur amb intel·ligència i sense por. Arriba el moment de construir plegats, projectes diferents, diversos i oberts a qualsevol iniciativa.
