Entrevista a Joan Llorach, president de l’Associació Cultural Dessota
Nascut a Manresa, de pares igualadins per això de ben petit vàrem retornar a la Igualada natal. Comparteixo la meva vida amb la Marta i tenim una filla, la Mariona. Soc una persona molt familiar que m’estimo molt els meus. De professió actual, informàtic i la meva gran afició que es va convertir amb ofici és la de sommelier però com tantes altres coses, a causa de la pandèmia, vaig haver de fer un pensament i tornar a la informàtica. I l’altra afició a la qual dedico molt temps és la de pertànyer a Dessota, associació de la qual ara en soc president.
Què és Dessota? Quan neix i amb quins objectius?
Dessota neix ara fa 15 anys amb un objectiu sòlid: aconseguir que la imatgeria festiva tingués sempre portadors i que sempre fos autogestionada amb una estructura familiar. Que qualsevol portador comencés des de petit i acabés de gran passant per totes les seccions. Som una entitat molt propera amb l’objectiu de donar bons valors i fer gaudir de la cultura popular.
Quanta gent en formeu part actualment? Quines seccions engloba?
Actualment formem part d’aquesta petita gran família més de 160 persones censades, repartides en deu seccions i amb moltes ganes que aquest nombre vagi creixent. Les entitats les formen les persones, la continuïtat i sobretot el relleu, per aquest motiu animo la gent a conèixer l’entitat i sumar-se al projecte.
Quines són les activitats que dueu a terme al llarg de l’any? Feu més actes que els de la Festa Major?
Sempre s’ha intentat poder cobrir altres actes sobretot vinculats amb Igualada i que no siguin la nostra gran Festa Major. Aquest any passat, vàrem participar amb el Rufus al bicentenari dels Traginers; amb el Tonet a la diada dels Adobers i amb els Gegants Petits a la Fira d’Igualada. És veritat que venint de la pandèmia encara no s’han realitzat grans sortides, hem descartat sortides populars i ens hem centrat amb reactivar l’entitat i recuperar l’esperit de cultura popular que hi ha a Igualada. Però, la nostra intenció és fer moltes altres activitats al llarg de l’any.
La Junta actual vàreu agafar el relleu just abans que comencés la pandèmia. Quins són els objectius de futur que us heu marcat?
Com diu la cançó: pasito a pasito … quan vàrem agafar la junta actual teníem un projecte bastant sòlid amb uns objectius que no eren ambiciosos però sí realistes tanmateix, la pandèmia ens ha fet reactivar-nos i modificar-los. El que sí que m’agradaria anunciar aprofitant l’entrevista i com a primícia és que aquesta junta ja ha activat una demanda molt sol·licitada: poder tenir gegants de goma. És un tema amb el qual portem molt de temps batallant perquè sigui una realitat i aquest proper 2023 es farà realitat.
Enguany celebreu el 15è aniversari com a entitat. Com teniu previst celebrar-ho?
Amb una festassa el proper dia 10 de setembre, no podem avançar grans coses però sí dir que serà una festa oberta a la ciutat, però alhora per gaudir-la amb la gent de l’entitat. Només podem avançar que el 10 de setembre ens trobarem a la plaça de l’Ajuntament per recollir els Gegants de la Ciutat i l’Àliga que ens estaran esperant des del dia que acabi la Festa Major al consistori. A partir d’aquí tot serà una sorpresa fins i tot per als propis membres de l’entitat.
Es troba en bon estat la imatgeria festiva de la ciutat? Feu vosaltres mateixos el manteniment?
Aquest és un tema que aquest any portem molts mesos treballant-hi. Volem que tota la imatgeria de la ciutat llueixi amb tot el seu esplendor, per això a totes les figures se’ls ha fet algun arranjament. Encara a dia d’avui estem ultimant petits retocs. Des d’aquí, agrair immensament la Roser d’El Didal que ha estat al peu del canó fent tots els arranjaments i convertint la Casa de la Festa en el seu taller, durant uns dies.
La Casa de la Festa, espai on hi ha ubicada la imatgeria festiva, continua en funcionament?
Evidentment que la Casa de la Festa està al Museu tot i que porta un parell de mesos tancada. S’han estat fent tot de millores que eren necessàries i la reobrirem quan realment ho tinguem tot com cal. A més, el fet que la casa estigui ubicada al Museu de la Pell dona molt joc. Aquest any també ens hem afegit al programa Aire per treure tot el suc a aquest espai i hi farem un taller per a les escoles que ens vulguin conèixer de més a prop.
Com podries explicar la sensació de posar-se sota un gegant o un capgròs?
A la vida, no tot es pot explicar amb paraules, hi ha coses que s’han de viure. Per això, qui vulgui podrà tenir l’oportunitat de fer un tastet el proper dia 18 d’agost amb els Tonets que busquen portadors. El que sí que puc dir és que ser portador de la imatgeria festiva d’Igualada és tot un orgull com a igualadí, així que animo a tothom a provar-ho!
Igualada compta amb moltes associacions i grups de cultura popular. Hi ha bona sintonia actualment entre vosaltres?
Sincerament penso que hi ha més bon rollo entre les diferents juntes del que la gent pugi pensar, i que a vegades la rumorologia popular ens fa perdre el nord. Actualment, parlem entre nosaltres, ens comentem els diferents temes que ens importen i si cal ens ajudem, però sobretot ens respectem com a entitats i això ha de ser el principal. Aquest estiu mateix hem estat assajant amb els Bisbalets perquè la secció vol fer un ball a plaça a quatre gegants, i per dur-lo a terme s’ha d’assajar. Hem compartit cerveses, sopars, converses, en fi que hi ha molt bon rollo, però no només amb Bisbalets, amb les altres entitats també, tot i que amb algunes coses puguem tenir punts de vista diferents.
