La recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·lant la concessió a Agbar del servei d’aigua a Barcelona i l’Àrea Metropolitana ha accelerat les gestions de l’Ajuntament d’Igualada per regularitzar la seva situació envers el mateix problema, idèntic al de la capital catalana: no hi ha cap contracte per escrit amb Aigua de Rigat, la concessionària a la ciutat, també propietat del potent grup Agbar. Aquesta mancança ha propiciat la sentència del màxim organisme judicial del país.
“Cal demanar que el tema del servei d’aigua a Igualada sigui tractat amb la màxima transparència”
El complex panorama ja va ser denunciat el passat mes de desembre per l’Associació Aigua és Vida, alertant que el mateix escenari es pot repetir fàcilment en molts altres municipis de la Conca d’Òdena… Llavors ja dèiem que en aquest assumpte caldria aplicar sentit comú. Cadascun de nosaltres, per més bé que fem la feina, ens devem al compliment d’unes normes, moltes vegades no compartides, però que hem d’acceptar sota amenaça de sancions. És, per tant, absolutament lògic que des d’alguns partits polítics es demanés un major control sobre aquest tema particular, i específicament se sol·licités una auditoria.
Ara és el propi govern municipal el que ha decidit posar fil a l’agulla i encaminar la seva estratègia cap a entomar la titularitat municipal del servei d’aigua, per decidir a posteriori què cal fer amb la concessió, seguint els paràmetres legals. Sempre és una bona decisió assumir els reptes, per més complicats que siguin, però igualment cal demanar que aquest tema en particular sigui tractat amb la màxima transparència. És de rebut que, davant una evident irregularitat, les passes cap a la solució tinguin el màxim consens possible entre tots els actors polítics amb representació a l’Ajuntament, i celebrem la, sembla, bona predisposició de l’empresa “concessionària” a trobar una sortida.
