Compromís – Jaume Singla

C

Des que Rodríguez Zapatero va dir allò ja famós de: “Pasqual, apoyaré el Estatuto que salga del Parlamento de Catalunya” que cap dirigent espanyol, sigui del PSOE o sigui del PP, ha complert els seus compromisos. L’incompliment de les promeses electorals hauria de ser considerat un delicte institucional i els incomplidors haurien de ser inhabilitats perquè atempten directament contra la democràcia. No és de rebut que Rajoy prometés reduir l’atur i de moment l’hagi fet créixer per a límits que en qualsevol altre país haurien provocat disturbis, aldarulls…. i la dimissió del govern. Com no és decent que et prometin abaixades d’impostos i el que fan és apujar-los. És clar que no els apugen per a tothom, sinó només per als que tenim els ingressos controlats i no podem accedir al món dels negocis o la banca. Quan un polític es presenta a les eleccions, proposa als ciutadans un contracte, un compromís que inclou invariablement l’honradesa, la transparència, el diàleg i el consens. A l’hora de la veritat els que governen, ja sigui un ajuntament, un Consell Comarcal, una Diputació, la Generalitat o el govern de l’Estat, ni practiquen la transparència, ni són honrats, ni dialoguen i quan parlen de consens, és per exigir que tothom els faci costat, I quan apareix un cas de corrupció, sempre s’escuden en allò de “tu ho feies pitjor”. En una paraula, el contracte social que ells ens donen de paraula -i per escrit a través de cartells i futlletons- i nosaltres ratifiquem amb el vot a la urna, és invariablement incomplert, sense que mai prenguem mesures per exigir el seu compliment. Si anem a una botiga a comprar una rentadora i quan som a casa no ens renta la roba, protestem i exigim que ens la canviïn, però quan un alcalde o un president no compleixen el que han promès, ens limitem a dir que tots els polítics són iguals, però els seguim pagant el sou. Us proposo l’exercici de rellegir els programes electorals dels respectius alcaldes, dels partits que es varen presentar a les eleccions generals i al Parlament de Catalunya i presenteu una queixa per cada incompliment que trobeu. No crec que serveixi de gaire, però segurament que la propera vegada que aneu a votar, segurament que sereu més exigents amb el vostre vot. A Espanya -Catalunya inclosa- les coses han arribat a un punt en què els partits polítics -especialment els més grans- ja no formen part de la solució, sinó que són el problema. Sé que no és fàcil crear llocs de treball, ni fer circular els diners per a crèdits, com no ho és assegurar serveis socials de qualitat, però és que una cosa tan simple com la transparència total de l’ús que donen als nostres impostos, tampoc l’estan complint, malgrat les promeses electorals. I això va per en Rajoy, en Mas i per a una bona colla d’alcaldes de l’Anoia. Jaume Singla