Dins dels actes de la Festa Major d’Igualada 2024, a la Sala d’exposicions de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, comissionada per Glòria Mestre i Elena Alert, i amb el suport de la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament d’Igualada i l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, va ser inaugurada una exposició excepcional, “Club Futbol Igualada Femení: història d’un somni 1998 -2024”, tot una invitació a descobrir els 25 anys de futbol femení federat a Igualada. Amb un disseny i un muntatge de la mà de Carles Sala i el documental, obra de Maure Bisbal, la mostra és un valuós document sobre les principals vivències d’aquelles persones que han protagonitzat la història d’aquest club de futbol igualadí.
Un eix cronològic, doncs, ens situa als anys 70’ quan després de llargs silencis van començar a guanyar protagonisme les dones futbolistes, amb un primer partit celebrat al Camp Nou (Nadal del 1970) o bé la Copa Pernord (1971). Aquestes dues fites esportives van incidir en què de forma oficiosa les dones futbolistes s’animessin a formar equips malgrat no estar federades. Tot i això, en el context de la Dictadura, no era estrany que la Federació Espanyola de Futbol no incorporés els equips de dones futbolistes; emperò això no va ser obstacle per a l’organització a nivell amateur de diferents grups de futbolistes a Casa Nostra, duent a terme diferents partits amb propòsits recreatius i/o benèfics. Després de molts partits, el futbol femení va ser reconegut oficialment per la Federació Espanyola de Futbol el 1980, i a l’any 1982 es va constituir el primer equip de futbol femení a la comarca, el Club de Futbol Vilanova.
Quant, a la ciutat d’Igualada, atesa la inexistència de cap equip femení, les dones només podien practicar aquest esport als centres d’ensenyament en hores d’esbarjo o a proposta de professors d’educació física, Magí Badia i Toni Burgos; del 1997 data la primera convocatòria per a entrenaments de futbol femení, al camp del García Fossas, amb gran expectació. D’aleshores ençà, i per a competir oficialment, es va traçar un camí que va fer realitat, al 1998, la Constitució de forma autogestionada -amb junta i identitat pròpies, himne i escut- del Club Esportiu Igualada Femení, si bé amb el número federatiu del club de futbol igualada però sense formar part de la seva estructura. D’aleshores ençà, les primeres futbolistes van anar consolidant totes les esferes de la competició esportiva de manera entusiasta i molt professional; avançant si bé gradualment en algunes conquestes de signe organitzatiu o de patrocini de les competicions, etc. Tanmateix, en la qüestió laboral, la bretxa salarial entre el futbol femení i el masculí continuaria essent un fet; una circumstància que ha perpetuat la invisibilitat de l’esport femení, situant-lo com a una competició secundària fins fa ben poc.
Recentment, superats molts obstacles i certs estigmes, és un fet que les dones futbolistes s’han fet més visibles i han vist dignificada llur professionalitat esportista, també perquè la premsa ha apostat per a reconèixer llur vàlua esportista. Tot plegat fa que, avui, ens trobem unes jugadores, autèntiques professionals, que són un veritable referent de la dona en l’esport per a les noves generacions; especialment gràcies al fet que, de més en més, han despertat l’interès d’un públic molt més ampli. Al capdavall, als darrers anys, el futbol femení a Catalunya ha experimentat un creixement exponencials en veure’s alhora promogut des de la mateixa Federació Catalana bo i assolint èxits notables. Atenent a les dades, cal subratllar que, a la nostra comarca, des del 2000 s’han quadruplicat les llicències, i la pròpia plantilla de jugadores s’ha mantingut gràcies a un significat increment del relleu generacional.
