La patronal dels transportistes i la DANA
JAN SÁNCHEZ.- Han passat només dues setmanes de la tragèdia com a conseqüència de les riuades succeïdes a València, i sembla que alguns ja s’han oblidat del perill que comporta una situació meteorològica com aquesta. Menys de 24 hores després del pas d’una segona DANA pel sud del país, la patronal dels transportistes ha demanat a la Generalitat de Catalunya que revisi les restriccions de mobilitat. Les consideren “desproporcionades” i diuen que aquestes mesures els han fet perdre un 10%…
Càritas Anoia-Segarra i la DANA
CESCA SOLÉ, DIRECTORA DE CÀRITAS ANOIA-SEGARRA.- Davant la tragèdia humana i material que la Dana ha causat al País Valencià, el Consell Assessor de Càritas Arxiprestal Anoia-Segarra, reunit en sessió de 5/11/2024, vol donar veu al sentir del seu personal tècnic, dels voluntaris, dels socis, dels usuaris i dels donants i entitats col·laboradores per expressar el nostre condol a les famílies de les víctimes i la nostra solidaritat amb tots els damnificats. Volem recordar també que les enormes necessitats econòmiques…
Càritas Anoia-Segarra i la DANA
CESCA SOLÉ, DIRECTORA DE CÀRITAS ANOIA-SEGARRA.- Davant la tragèdia humana i material que la Dana ha causat al País Valencià, el Consell Assessor de Càritas Arxiprestal Anoia-Segarra, reunit en sessió de 5/11/2024, vol donar veu al sentir del seu personal tècnic, dels voluntaris, dels socis, dels usuaris i dels donants i entitats col·laboradores per expressar el nostre condol a les famílies de les víctimes i la nostra solidaritat amb tots els damnificats. Volem recordar també que les enormes necessitats econòmiques…
Carta a l’alcadessa de Vilanova del Camí
MERCÈ MITITIERI GARCIA.- Sra. Noemí Trucharte, soc Mercè Mititieri i voldria exposar-li el meu malestar i rebuig per la persona que ha tingut la idea de exposar les fotografies de les dones Fortes i Valentes en el local on han estat exposades, jo, una d’elles.
Em sembla un gran desencert el lloc, crec que les dones que hem patit, superat i d’altres no, doncs ja no hi són, mereixem un altre tracte i respecte. A més, exposades de cara al…
La vida és un regal
Albert Carol i Guerrero
Per a mi, la meva vida és un regal així ho veig i la valoro tots els dies. M’adono que al meu voltant hi ha molta gent preocupada perquè no poden tenir un mòbil d’última generació o perquè no té diners per a sortir de festa. Però, aquests són veritables problemes? Jo crec que no, les persones s’obsessionen per ximpleries que consideren problemes i no gaudeixen de la vida com cal, de les petites coses de…
Agraïment a Victòria Mollfulleda
Antics companys de treball de Vivesa-Vf Intimates-Lacetier
Moltes gràcies per l’organització de la trobada d’antics companys de feina i pel emocionant sopar celebrat a Sesoliveres el passat 27 de setembre. Si bé l’èxit van ser les emocions de la trobada, les abraçades i compartir de nou moments i anècdotes, res d’això hauria estat possible sense la desinteressada tasca organitzativa de Victòria Mollfulleda. Va ser qui coordinà l’equip de treball i amb aquell somriure i discreció que la caracteritza, va anar…
Queixa
Maria Àngels Santacana Fàbregas
La meva queixa és del sistema de salut. Concretament de la revisió de les persones per a la discapacitat. Es tracta de la meva mare. Una dona nascuda l’any 1933, que el gener farà 92 anys .
Encara viu sola, però amb mobilitat molt reduïda. Vam presentar una sol·licitud de reconeixement de grau de la discapacitat en data 31 de juliol de 2023. Hem anat a preguntar quan li faran el reconeixement i m’han dit que…
Pacients sense metge de família al CAP Igualada Nord
José Manuel Marín Castillo (AAVV les Comes)
Des de mitjan juny diversos pacients d’aquest CAP no tenen metge de família, la doctora que els atenia es va jubilar i no se n’ha cobert la plaça. En aquesta imprevisió de serveis i desorganització en l’atenció dels ciutadans, les necessitats de consulta mèdica es realitzen per via telefònica, no presencial, amb un professional? (presumpta IA), o d’urgències, en aquest cas, col·lapsant els serveis per les consultes que normalment es realitzen en metge…
Quan la il·lusió es fa realitat
Ivan Zabal Thomas
Si fa uns mesos escrivia una primera carta al lector la qual anomenava “Quan hi viu una il·lusió” en la que exposava que sempre havia tingut la il·lusió de fer d’entrenador d’un equip de futbol i que anava a treure’m el curs per poder-ho aconseguir, puc dir ben alt que he completat el meu objectiu.
Primerament, he pogut completar el curs sense problema i molt més aviat del que podia esperar. Tot i així, estic esperant a…