Per tal d’augmentar el control sobre el frau a Espanya, fa ja 5 anys el parlament espanyol va aprovar la Llei 7/2012 que en el seu article 7è establia la limitació de pagaments en efectiu fins als 2.500 euros quan alguna de les parts fos una empresa.
En les properes setmanes, en el marc d’una nova reforma-pedaç impositiva focalitzada en les mitjanes i grans empreses, sembla que el govern aprofitarà per rebaixar també aquest límit pels pagaments en efectiu fins als 1.000 euros.
Aquestes mesures és molt probable que paulatinament es vagin estenen als particulars. Hi ajudarà el desenvolupament de solucions tecnològiques que habiliten la realització de transaccions financeres segures, instantànies i online. Al final del camí, els bitllets i monedes anònims que guardem a la cartera desapareixeran i es convertiran en bits d’informació… que portaran però impresos el vostre nom i serà possible resseguir-ne el seu traç.
Cal prendre nota del cas de Suècia on les targetes bancaries i el SWISH, una App mòbil per pagaments directes a temps real entre particulars promoguda per bancs suecs i danesos, han desplaçat en gran part l’ús quotidià dels bitllets i monedes. Segons un estudi del Stockholm’s KTH Royal Institute of Technology, aquest procés de digitalització del sistema de pagaments a mes de potenciar la transparència provocarà de retruc que els bitllets i monedes ja no siguin acceptats en molts negocis i agencies bancaries. Amb els tipus d’interès prop del zero per cent i una inflació en mínims històrics, l’Avi podria tenir la temptació de guardar sota la rajola els feixos de bitllets i la guardiola-porquet del nen, però de poc ens servirà quan aquest procés de digitalització s’acceleri i necessitem un compte bancari i un smartphone per pagar el cafè del matí.
Xavier Morales, economista
