5.1 C
Igualada
Diumenge, 25 febrer 2024

Un article de

Javier Ibars
Javier Ibars
Director de Relacions Laborals i Assumptes Socials a Foment del Treball Nacional

Aspectes crítics de la Reforma Laboral del RDL 32/2021
A

Publicitat

Espanya és un dels Estats amb una normativa laboral de les més rígides dels països desenvolupats. La Reforma Laboral de l’any 2012 va introduir una sèrie de mecanismes flexibilitzadors de les Relacions Laborals que va aconseguir la reducció significativa de l’atur i la creació de milions de nous llocs de feina, quan ens trobàvem en una situació crítica derivada de la crisi econòmica i problemes estructurals de la nostra normativa laboral.

En un món globalitzat i amb mercats, productes i sistemes productius en canvi permanent, les empreses requereixen marcs normatius àgils i flexibles que permetin la seva capacitat d’adaptació per garantir la seva supervivència i ser competitives. Ara, s’ha plantejat una Reforma que comporta retrocedir respecte a determinats mecanismes que han esdevingut positius per l’ocupació.

Des de Foment compartim l’objectiu de reduir les elevades taxes de temporalitat, però no que la forma d’assolir-ho sigui penalitzant la contractació temporal en supòsits legítims i necessaris, tant per la via de la supressió o limitació de casuístiques necessàries, com per la inclusió d’una sèrie d’injustos sobrecostos empresarials i l’agreujament de sancions, en lloc d’incentivar la contractació indefinida amb més flexibilitat i menys costos.

D’altra banda, s’incorporen modificacions en figures com el contracte fix-discontinu o la subcontractació que, en els termes previstos en la nova normativa, poden comportar increments de costos per les empreses i sectors que els utilitzen.

Amb relació als ERTOS, es tracta d’una figura clau i positiva per superar situacions empresarials delicades i evitar la destrucció de llocs de treball, encara que és contraproduent la introducció d’una sèrie de restriccions al poder de direcció empresarial i d’intervencionisme de l’Administració Pública que s’incorporen al RDL 32/2021.

En matèria de negociació col·lectiva, d’una banda, la supressió de la prioritat aplicativa del conveni d’empresa respecte a l’àmbit salarial, comportarà que l’aplicació d’aquest mecanisme sigui inoperatiu o ineficaç per nombroses empreses. D’altra banda, el retorn a la ultraactivitat indefinida és especialment perjudicial per les empreses, donat que una part negociadora podrà mantenir indefinidament condicions laborals i salarials obsoletes, inassumibles o inadaptades a cada conjuntura empresarial, paralitzant part de la negociació col·lectiva i impedint l’actualització dels seus continguts.

No pot obviar-se que el plantejament inicial del Govern i dels sindicats proposava encara més elements retrògrads i perjudicials des de la perspectiva empresarial, però analitzant el resultat final de la Reforma del Govern, s’ha de concloure que es tracta d’una reforma desequilibrada, que suprimeix una sèrie de mecanismes de flexibilitat positius per les empreses, incrementa els costos empresarials, potencia l’intervencionisme sindical i on s’ha perdut una oportunitat per flexibilitzar i modernitzar les nostres relacions laborals.

Compartir
Publicitat
Més notícies:

L’enquesta

el + llegit

Més notícies