Fa temps a Igualada ens vàrem encaterinar amb un Aeroport Corporatiu. Els vents polítics,
l’abundor i l’afany de figurar de mandataris i la gent que els envolta, va fer que es somniés
en veure aterrar a Òdena els jets de la gent important que volien anar a Barcelona.
Però AENA, sense fer soroll, va construir en l’aeroport del Prat un edifici, dissenyat pels arquitectes Artigues i Sanabria, que va identificar amb el nom de Terminal Corporativa. La terminal disposa de 2.100 metros quadrats i és molt funcional. Hi ha l’espai de passatgers, i la zona de descans de les tripulacions, servei meteorològic, plans de vol i un
bar.
Amb dues plantes modernes, un espai per pàrquing i els accessos en va tenir prou, ja que les pistes i els seus serveis ja existien i pels vols que arriben a Barcelona no els calia una inversió més gran. Al mateix temps els aeroports de Reus, Lleida i Girona malviuen amb un tràfec minse que no justifica de cap manera les inversions fetes.
L’aeròdrom Igualada-Òdena
Però en l’avantprojecte del pla urbanístic es va quedar amb les seves afectacions. El fet de
que l’orografia del terreny no fos l’adequada, no va ser cap problema per dibuixar-hi un
nou aeroport. I com que per dibuixar no es gasten massa diners allà el tenim en les actuacions que s’han de fer en el proper futur. Per això cal que la conurbació de la Conca
d’Òdena i les entitats a qui correspongui facin els passos pertinents per desafectar el territori i que l’aeroport continuï sent un àrea de vol esportiu i d’assistència pels bombers.
Els que argumentaven que a l’aeroport de Barcelona ja estava saturat han vist sorpresos
perquè passen els anys i aquest problema no es dóna, malgrat l’increment de noves companyies de bandera, del low cost – amb el seu creixement que l’ha portat a ser un dels que té més tràfec del sud d’Europa – i de que alguna aerolínia hagi decidit posar-hi el seu hub regional.
Tots els inconvenients que es produeixen són de tràfec de persones i no pas d’avions. I la
majoria d’ells són derivats de la mala gestió que AENA, que ha cercat de fer diners amb els
serveis públics, que han esdevingut privats, de poca qualitat, amb treballadors escassos
i mal pagats.
Una terminal corporativa que funciona sense problema
Així la Terminal Corporativa de Barcelona aixopluga sense problemes tots els vols privats
que arriben, ja siguin de gent Vip o de serveis mèdics, transports d’òrgans de donacions i
transplantaments, etc. També s’utilitza com aparcament d’avions privats que van a les
illes – especialment Eivissa – i no tenen espai d’estacionament en l’aeroport de destí.
Aleshores aterren allà, deixen el seu passatge i venen a Barcelona fins que els seus
passatgers els demanen per reprendre el viatge. La mitjana de moviment és de 6,2 avions
per dia, si bé en moments com pels dies del Mobile World Congress la xifra pot ser molt més elevada. És aleshores quan es valora la flexibilitat en un aeroport gran.
Le Bourget (París), Ginebra, Luton (Londres) i Vnukovo (Moscou) són els aeroports que lideren aquest mercat al continent, on també figuren Barajas, Eivissa i Palma de Mallorca, que apareixen més ben posicionats que Barcelona en determinats períodes de l’any.
En aquesta àrea s’hi poden veure els jets privats dels grans executius. Avions fins a vint places, encara que els millors no arriben a deu. Les marques més populars d’avions són els Cessna Citation, Falcon Dassault, o Bombardier, que en molts casos poden fer vols transatlàntics o anar a qualsevol lloc del món fent només una escala intermèdia.
La Terminal Corporativa està situada entre l’antiga torre de control – on avui hi ha les oficines de Norwegian pel sud de Europa – i l’hangar d’Iberia Manteniment. Les instal·lacions són propietat d’AENA, però són explotades per dues concessionàries (actualment Gestair i Menzies Aviation). També hi ha subcontractat el serveis de terra que sol fer Euraservices, i que és l’encarregada de portar els passatgers a i de la Terminal a la ciutat.
Les vagues que han afectat a milers de passatgers en aquests dies, no ha tingut massa repercussió en aquest edifici, malgrat existir també un servei de control i seguretat. Ací els passatges solen anar del cotxe gairebé directament a l’avió i només s’entretenen a la terminal per seguretat i duanes, quan són preceptius.
En un article publicat a “El Punt Avui” el 15 de març de 2014 i titulat Barcelona no troba
el seu espai en el mapa de l’aviació privada, s’explica que “en el seu moment es va parlar
de les instal·lacions d’Òdena com a les òptimes per acollir aquest aeroport, però des del
departament de Territori i Sostenibilitat s’assegura que no està entre les intencions de la Generalitat recuperar aquest projecte. D’altra banda, l’opinió pública no entendria una aposta d’aquest tipus ateses les infraestructures infrautilitzades existents”. Dit d’una altra manera: aquell projecte d’aeroport corporatiu a Igualada-Òdena dorm des de fa temps en un calaix el son dels justos… possiblement per sempre més.
Ridícul
A la terminal corporativa d’El Prat, els usuaris valoren la proximitat i rapidesa amb que es situen al centre de Barcelona i quan es suggereix a alguns dels usuaris si els agradaria que l’aeroport corporatiu estigués situat a Igualada, obren uns ulls com taronges o esclaten a riure. I això fa recordar les paraules d’un polític que explicava que en aquest món d’interessos es pot fer tot, menys el ridícul. Més val que ens apliquem a fer un Pla Urbanístic adaptat a les necessitats del territori en els propers cinquanta anys. Perquè hi ha moltes necessitats a fer i no és el moment de fer volar… avions.
