Tot sovint hi ha molta gent que es pregunta per a què serveixen els Dies Internacionals i Mundials, i per què n’hi ha tants? De primer, només cal pensar que, en la majoria dels casos, moltes dates s’han popularitzat a gran escala a partir de determinades peticions i sol·licituds de la gent, de certes associacions, agrupacions, entitats i col·lectius interessats o bé implicats en determinats fets o esdeveniments amb el propòsit de proclamar un dia en concret per la cultura popular d’una zona o per a generar un seguiment a les xarxes socials; i que, de retruc, serveixin de mesurador per a observar i mostrar l’interès o grau de conscienciació que desperten certs temes, a la vegada que comprovar els recursos que es posen a disposició del públic. Per descomptat, les finalitats són variades: des de les més reivindicatives en el sentit de recordar la història i evitar que segons què no es torni a repetir fins a les causes més solidàries i humanitàries, passant per les de caràcter cultural, recreatiu i especialment lúdic. De fet es pretén, més enllà de conscienciar i reflexionar sobre un tema, augmentar l’esperit associatiu i de col·laboració entre les persones vinculades en una mateixa causa, alhora que refermar-la.
Efectivament, un Dia Internacional o Mundial oficial, es determina a partir dels únics canals possibles que són els països membres de Les Nacions Unides (ONU) i també de les organitzacions adherides, o bé organismes internacionals amb capacitat resolutòria; des del moment en què els governs dels diferents països han assumit un encàrrec de proposar a l’ONU la creació d’un Dia Internacional o Mundial, d’acord amb el criteri unànime que es pugui considerar una data en base a un tema que afecti a tota la humanitat.
En aquest sentit, si ens centrem en els dies que celebren assumptes com determinades disciplines culturals i artístiques, aquests dies totes les persones entusiastes del món de la Cultura o de l’Art poden contribuir a manifestar d’una manera pública la seva personal passió per aquestes competències, alhora que se sumen a retre un homenatge a tots els antecessors que el seu dia van fer possible aquesta data internacional. Des d’aquesta perspectiva, si ens fixem en el dia 19 d’agost, en aquest cas se celebrarà novament el “Dia Mundial de la Fotografia” o la gran Festa de la Fotografia, una commemoració que fa relativament poc que es ve festejant… Però que, sens dubte, amb motiu d’aquesta convocatòria, se’ns remet i es fa elogi de milions i milions d’històries immortalitzades gràcies a les aportacions d’una llarga llista de fotògrafs professionals i d’amateurs.
I, en aquesta data, fotògrafs professionals i fotògrafs amateurs se sumen i ens sumem, des de les distintes Agrupacions Fotogràfiques i altres col·lectius, a posar en valor l’essència de la fotografia i traslladar a tot el públic en general que l’univers fotogràfic està present des de fa gairebé dos segles a tot el món, inherent a les competències artístiques i culturals, i a tots els estadis de la comunicació en general. Una celebració que estaria buida de contingut si no incorporés un inexcusable repàs de la història d’aquesta data. Al capdavall, la data de l’oficialització de “El Dia Mundial de la Fotografia” arran de la iniciativa del fotògraf australià Korske Ara, el qual en observar l’èxit de convocatòria d’un concurs fotogràfic –on qualsevol persona hi podia participar- va considerar la necessitat que existís un Dia Mundial de la Fotografia… I, vet aquí, que va ser un fet la data oficialitzada! Seguidament, amb el pas del temps, “El Dia Mundial de la Fotografia” s’ha celebrat i se celebra convocant cada cop més a unes molt àmplies participacions d’amants de la fotografia per a diversos actes i manifestacions d’aquest festeig, en un 19 d’agost cada cop més popular a tot el món… i en què l’Art de la Fotografia està vivint des de fa dècades unes constants transformacions.
Emperò, tot i els èxits de participació que es venen observant en aquest festeig, cal no passar per alt que la primera font d’inspiració a convocar un concurs de fotografia, i és un fet, la trobem en uns llunyans dies del 1839, quan Louis-Jacques Daguerre va fer la presentació a l’Acadèmia de Ciències de França del seu enginyós invent: el daguerrotip, el primer aparell que possibilitava la captura d’una imatge i que, en definitiva, havia de donar pas o naixement a la fotografia; si més no, cal fer esment a què, anticipant-se al daguerreotip, Joseph Nicéphore Niépce, a l’any 1826, ja havia aplicat la tècnica de l’heliografia per a capturar la que va ser la fotografia més antiga coneguda. Òbviament, amb el daguerreotip, aquesta practica s’aconseguiria de perfeccionar bo i donant pas a un progressiu desenvolupament de la fotografia per a crear l’incalculable nombre de registres fotogràfics arribades -des d’aleshores- fins als nostres dies, de la mà dels fotògrafs més reconeguts del món, àdhuc d’altres de no tanta anomenada.
