En vam parlar en aquesta secció l’any de la seva inauguració, i també ho fem el dia del seu tancament. És un dels edificis modernistes més bonics d’Igualada, l’Escorxador, avui convertit en espai firal i de convencions.
En els primers dies de setembre de 1993, va tancar les seves portes adequant-se a les noves normatives de salubritat pública. Calia fer-hi una gran inversió si es volia continuar dedicant a la seva utilitat original, i no sortia a compte.
Obra dels arquitectes Isidre Gili i Pau Salvat, ocupa uns 13.000 m2 de superfície incloent els diferents patis, i es va construir utilitzant la pedra i el maó com materials fonamentals. L’Ajuntament va iniciar el projecte per a la seva construcció el 1902, les obres es van executar entre els anys 1904 i 1906 i la seva activitat es va mantenir fins a finals de la dècada dels 70. Es va construir, en el seu moment, fora de la ciutat en uns plans anomenats “Foristeries de Sant Agustí”, terrenys cedits pel Sr. Castells.
Quan es va tancar el 1993, va passar uns anys d’ostracisme fins que, el 2005, es va iniciar un pla per a la restauració, que avui encara continua.
L’ermita més antiga
També el 1993 va iniciar-se la restauració de l’ermita de Sant Jaume Sesoliveres, en un dels extrems del terme municipal d’Igualada. Aquest espai religiós és l’únic de la ciutat que és Bé d’Interès Nacional, al costat de la basílica de Santa Maria, i es pot considerar un dels edificis més antics de la ciutat, del segle XI i d’estil romànic. Als anys noranta es trobava en molt males condicions.
L’any 1975 va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. Posteriorment, entre 1993 i 1995 la Diputació de Barcelona portà a terme la restauració de l’ermita que va ser dirigida pel cap del servei de patrimoni local, l’arquitecte Antoni González Moreno-Navarro. L’actuació es va centrar a restablir les estructures que l’havien configurat al llarg del temps.
Paral·lelament es van realitzar treballs per fer millor l’espai públic i l’accessiblitat a l’entorn de l’edifici.
L’església de Sant Jaume Sesoliveres va ser edificada per disposició de Guillem Bernat i la seva muller Ermengarda. L’estructura de l’edifici és romànica, amb successives reconstruccions dels segles XIV, XV i XVII.
La primera notícia conservada de l’ermita es remunta a l’any 1059 quan els senyors del castell d’Òdena fan donació a un monjo montserratí la capella de Santa Maria, Sant Jaume i Sant Andreu, per donar un caràcter monàstic a l’edificació que havien erigit pocs anys abans.
L’any 1925 l’església va canviar de municipi amb l’annexió de part del terme municipal d’Òdena a Igualada fruit de les gestions del general Pere Vives Vich. El seu abandonament va ser total des del 1936, en què deixà de tenir culte.
