L’any 1934 es van produir els anomenats “fets d’Octubre”, que per a molts són gairebé calcats als produïts l’any 2017. Efectivament, el 6 d’octubre d’aquell any es va proclamar la independència de Catalunya i l’Estelada va arribar a onejar, també, a l’Ajuntament d’Igualada. Convé recordar què va passar aquell any, quines en foren les causes, i ja us avisem que qualsevol coincidència amb la realitat actual és pura coincidència… o no.
Els fets del sis d’octubre va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d’octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l’Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent secessionista desembocà en l’empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l’Estatut de Núria per part de l’Estat espanyol. A Astúries, en el que s’anomenà la Revolta d’Astúries, els fets foren molt més sagnants amb centenars de morts per l’enfrontament entre la Guàrdia Civil i l’exèrcit contra l’Aliança Obrera.
Conflictes Madrid-Barcelona
Les diferències polítiques entre el govern d’esquerra de la Generalitat i els governs de centredreta de Madrid dificultaven les relacions entre ambdós poders i l’exercici normal de l’autonomia.
Tot plegat va obrir una greu crisi política entre Madrid i Barcelona i una exacerbació nacionalista considerable que afavorí les activitats paramilitars i les propagandes independentistes de les Joventuts d’Esquerra Republicana-Estat Català, dirigides per Josep Dencàs. En aquells moments, després de la mort de Macià, dins el si d’Esquerra Republicana de Catalunya hi havia una gran conflictivitat entre els sectors clarament independentistes representats per la gent d’Estat Català, i la resta de sectors més autonomistes representats per la gent del sector del Partit Republicà Català (Lluís Companys, etc.) i la del grup de l’Opinió (Lluhí i Vallescà, Josep Tarradellas, etc.).
Entre les 20:10 i les 20:20 Lluís Companys apareix al balcó de la Generalitat acompanyat dels consellers i proclama l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola:
“En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclama l’Estat Català de la República Federal Espanyola i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d’edificar una República Federal lliure i magnífica”.
Repressió de l’Estat
Poques hores després el govern espanyol va nomenar a dit el coronel Francisco Jiménez Arenas com a governador de Catalunya i també president accidental de la Generalitat, mentre que l’alcaldia accidental de Barcelona fou encarregada a un tinent coronel, i el Parlament de Catalunya fou ocupat per l’exèrcit. Naturalment l’Estatut de Catalunya del 1932 també fou suspès, així que les institucions catalanes romangueren en un estat d’excepció.
Durant els Fets del sis d’octubre els actes de violència a Barcelona i a la resta de Catalunya varen causar 74 morts i 252 ferits.
No content amb haver empresonat els protagonistes principals de l’episodi, durant les setmanes següents el govern espanyol va estendre la repressió a tots els municipis de Catalunya, fins al punt que dos mesos després, el desembre de 1934, hi havia uns 3.400 empresonats polítics. Lluís Companys i els membres del seu govern foren empresonats i jutjats pel Tribunal de Garanties, que els va condemnar 30 anys de presó, i foren enviats als penals de Cartagena i de Santa María. Dencàs, però, que havia fugit, va marxar a l’exili. Es van prohibir diverses publicacions, entre les quals destacaren: els diaris La Publicitat, L’Opinió, La Humanitat, El Diluvio, Solidaridad Obrera i la publicació setmanal La Rambla. El govern espanyol va suspendre l’autonomia catalana indefinidament, i va sostreure-li les competències d’ordre públic, justícia i ensenyament. Des del mateix 7 d’octubre la Generalitat havia quedat intervinguda per l’autoritat militar nomenant governador de Catalunya i president accidental de la Generalitat el coronel Francisco Jiménez Arenas. 129 ajuntaments governats majoritàriament per ERC foren dissolts.
La repressió fou generalitzada: Es va imposar el castellà com a llengua de la Generalitat, l’edifici que ocupava el Parlament va esdevenir caserna militar, es dissolgué el patronat de la Universitat Autònoma, es prohibiren les activitats dels partits, els sindicats i les associacions catalanistes i d’esquerres i es tancaren els seus locals.
Inauguració de la piscina del Molí Nou
L’any 1932 l’associació esportiva igualadina “Palestra” va convidar als campions del Club Atlètic Barceloneta, Ramon Artigas i Josep Cairol, per a que vinguessin a fer una exhibició de natació als tolls de “Can Cansalada”, situats al darrera de l’ermita de La Sala, entre els termes d’Igualada i Jorba. Fruit d’aquesta demostració esportiva fou el nomenament d’una comissió mixta pro-piscina. Al cap de 2 anys, concretament el dia 28 de juny del 1934 va tenir lloc a Igualada la inauguració oficial de la coneguda coma piscina del Molí Nou. El dia 23 d’Agost durant un festival de natació celebrat en aquesta els esportistes locals que van competir en les proves de natació lliure ho van fer sota el nom de Club Natació Igualada.
