1921 – Es construeix la Cooperativa Agrícola d’Igualada, obra del conegut arquitecte César Martinell
1

13 de juliol de 2019

La Cooperativa agrícola d’Igualada, o Sindicat de Vinyaters, és un edifici modernista de la ciutat, projectat per l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet entre 1919 i 1921, i construït entre 1921 i 1922. Si el comparem amb altres cellers cooperatius trobarem que aquest és menys ric en la construcció i en l’ornamentació, si és que en l’arquitectura de Martinell aquests dos conceptes poden anar separats. Cal remarcar els arcs catenaris que es troben en el soterrani, així com els arcs que separen el molí de les tines, aquestes amb un suport molt típic dintre de les estructures de Cèsar Martinell. El totxo és l’element bàsic amb el qual, amb gran habilitat constructiva, Cèsar Martinell fa quasi tots els seus treballs. Es construeix per iniciativa del Sindicat de Vinyaters d’Igualada.

Reobert el 2016
Recordem que l’any 2016 l’edifici es va reobrir, després d’un procés de consolidació, recuperació i millora de l’accessibilitat impulsat per la cooperativa AgroIgualada amb la col·laboració de l’Ajuntament.

Magatzem de palla on es va construir el celler (1920).

 

La historiadora de l’art i especialista en la figura de Martinell, Raquel Lacuesta, va fer un interessant treball en ocasió d’aquesta reobertura, que permet fàcilment adonar-se de la importància que va tenir la seva construcció, l’any 1921, a Igualada.

Lacuesta explica que “a la primera dècada del segle XX, el moviment cooperatiu agrari sent la necessitat de crear uns espais dignes i aptes per a la producció de vi, que representin un autèntic canvi en la seva redempció social i econòmica. Els grans viticultors privats ja han iniciat un procés, en el qual impliquen arquitectes de primera línia, que està tenint uns resultats positius i que ajuden a donar prestància als seus productes: Codorniu encarrega a Josep Puig i Cadafalch les seves caves de Sant Sadurní d’Anoia (1895) i Eusebi Güell encarrega el celler de Garraf a Antoni Gaudí (1895). Aquest exemple és emulat pels cooperativistes per aixecar els seus cellers sense complexos, que prenen una iniciativa sense retorn que es manifestarà, a la segona dècada del segle i a l’empara de la Mancomunitat de Catalunya, en l’aixecament d’uns magnífics edificis agrícoles, que tindran com a aval el fet de passar a la historia com a “arquitectura d’autor”. Seran arquitectes joves com Domènech Roura, Cèsar Martinell o Bernardí Martorell, formats per aquells mestres, els responsables dels projectes d’uns cellers que de seguida rebran el nom de “catedrals del vi”. Comença, aquí. la monumentalització del camp per mitjà d’edificis civils, rurals, de la mà d’una pagesia modernitzada i emprenedora. Diversos són els factors històrics que menen irremissiblement als pagesos a prendre consciència de la necessitat de treballar col·lectivament per obtenir un benefici comú, de constituir-se en cooperatives i sindicats, com l’atac de la fil·loxera, els conflictes socials derivats dels contractes de rabassa morta, entre pagesos i propietaris, o les primeres organitzacions agràries.
L’edifici del celler i molí d’oli projectat per Cèsar Martinell, quan es va construir, va haver de fer-se lloc en un extrem de la població. El celler, però, no quedava al davant, cap al riu, tenia de veïna una altra peça magnífica de l’arquitectura industrial, La Cotonera Igualadina (“Cal Godó”), bastida entre 1841 i 1842, la voluminosa nau de pisos de la qual, que emula l’estil de les fàbriques de Manchester, de segur que va inspirar l’arquitecte Martinell per projectar el seu celler. Malgrat que l’obra original va ser objecte de successives ampliacions al llarg del segle XX, el celler és recognoscible per la peculiaritat arquitectònica i pel volum potent, que el diferencia d’altres construccions del voltant”.

El cooperativisme agrari a Igualada
El 1908, el moviment cooperativista d’Igualada ja havia constituït la Camara Agrícola de Igualada y su comarca. El desembre de 1918 es fundà la Cooperativa Agrícola d’Igualada per comprar mancomunadament productes per al camp, com ara adobs o llavors, i per vendre’n sense passar per mans d’intermediaris. La cooperativa va preveure la construcció d’un celler amb aquesta finalitat, el dia 1 de març de 1919 es féu amb un terreny a l’extraradi del nucli d’Igualada, entre els carrers del Portal i de Joan Abad, a tocar de la carretera de Valls i del riu Anoia. El 26 d’abril de 1920, l’Ajuntament li concedí el permís per construir-hi un magatzem de palla, i a l’estiu començà a funcionar la nova màquina de batre comprada per la cooperativa. Però la iniciativa per edificar el celler seria portada a terme per una altra el Sindicat de Vinyaters, fundat el 24 d’abril de 1921, a la mateixa seu de la Cooperativa Agrícola, situada al carrer de l’Amnistia, número 15.

Per a la construcció, ets associats havien de cedir un jornal de feina en l’obra o en el moviment de terres per cada 900 quilos de verema i, si no era suficient, havien de col·laborar en les tasques que calgués. Al mes de maig següent s’acordà un préstec amb la Caixa d’Estalvis d’igualada, entitat dependent de l’Ajuntament d’igualada.
L’eufòria dels cooperativistes en aquells temps quedà palesa en el diari L’Igualadí de 24 de setembre de 1921, en què un soci fundador del sindicat publicà una columna a la portada on explicava el deslliurament del pagès dels intermediaris gràcies al sindicat: «Però, com sempre, tot té un límit, i aquest està amb la unió de una sèrie d’agricultors, que primer posaren la Màquina de batre, després feren una Pallissa ara per aquest any, està ja a punt d’estrenar-se el bonic Celler Cooperatiu, obra encantadora”.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta