15 anys reivindicant allò que som

El Pacte del Tinell del desembre de 2003 recollia el compromís de reformar l’organització i la divisió territorial de Catalunya, i el nou Govern de la Generalitat es va posar a treballar-hi. La previsió era implantar les vegueries, i la regió del Penedès quedava adscrita a tres: el Baix Penedès a la vegueria del Camp de Tarragona, l’Alt Penedès i el Garraf a la de Barcelona, i l’Anoia a la de la Catalunya Central. Davant d’això, el mes de juny els representants polítics de les quatre comarques i les seves capitals van signar la Declaració de Sant Martí, que advocava per integrar-les totes en una única vegueria del Penedès. A l’estiu l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP) va iniciar una campanya per reclamar aquest objectiu i l’onze de setembre de 2004 va fer públic el Manifest del Penedès. Tanmateix el 15 de desembre el Govern de la Generalitat va presentar la seva proposta en ferm que preveia 7 vegueries sense la del Penedès, que es mantenia dividit en les tres abans esmentades.
El febrer de 2005 es va constituir la Plataforma per una Vegueria Pròpia (PVP), que va endegar campanyes per al seu reconeixement mitjançant actes informatius i reivindicatius per sensibilitzar l’opinió pública, així com entrevistes amb els principals responsables polítics del país perquè se sumessin a la demanda. En pocs anys, les adhesions a les accions de la PVP van ser majoria: 66 ajuntaments que representaven el 93% de la població; els 4 Consells Comarcals; 132 entitats, associacions i grups que suposen 7.950 associats; 13 associacions empresarials que suposen 5.250 empreses, a part dels ciutadans que ho feren a títol individual.
Però fins al cap de 6 anys, no es va aprovar la Llei 23/2010, del 22 de juliol, que fixava l’Àmbit de planificació territorial del Penedès. I la vegueria encara trigaria 7 anys més, total 13 anys, ja que la llei que la creava és la 2/2017 del 15 de febrer; i fins al cap de 14 anys, no es va crear la Delegació Territorial del Govern, que s’ubica a les instal·lacions de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) a Vilafranca del Penedès, i també es nomenà el Sr. Pere Regull, delegat territorial del Govern de la Generalitat al Penedès.
I arribem al 2019, quinze anys desprès, i seguim esperant el Pla Territorial Parcial, i la descentralització dels serveis de les delegacions del Govern al Penedès encara ha de començar. El passat 14 de març, a la Vil·la Casals, davant la majoria d’alcaldes de la Vegueria, vàrem poder explicar públicament al president Torra quines eren les nostres reivindicacions i mancances… ell es va comprometre a desplegar els serveis territorials afegint que les competències de la vegueria «no poden passar només pel nomenament del delegat del Govern». I el mateix president Torra, va dir enguany a la Universitat Catalana d’Estiu: «ens devem a la voluntat popular representada en les nostres institucions democràtiques i no només n’hem de ser honorables representants, sinó també fidels i lleials representants de la voluntat del poble».
El temps fuig. ¿Quants anys més ens haurem d’esperar? Sabem prou bé que a vegades ens és més còmode seguir vivint en la passivitat, en la rutina o el convencionalisme de les formes i del que és “políticament correcte”. Llavors tenim el que ens mereixem. ¿No ens podríem espavilar de nou i fer-ho possible? ¿No és prou engrescador treballar per uns objectius destinats a democratitzar l’ús del territori, a facilitar a tothom l’accés als béns i serveis, i a reduir les desigualtats socials?
Fèlix Simon