Palla nova a l’era – Jordi Puiggròs

47

Recentment, els alcaldes de la Conca d’Òdena s’han posat d’acord en crear una “oficina” que ha de servir per posar en comú els objectius socioeconòmics dels ajuntaments en matèria de sòl industrial disponible. Vaja, que han contractat un gerent que haurà d’encarregar-se de fer d’agent comercial i “vendre” aquest territori davant de possibles compradors. Aquesta iniciativa no és cap invent de darrera hora, si bé no deixa de sorprendre que, fins i tot en aquestes coses, amb onze mil anoiencs a l’atur -i els que ja no estan ni apuntats-, es presenti a quatre dies de les eleccions municipals…
Que la creació d’ocupació és el que més preocupa als ciutadans, i més en aquesta comarca, és quelcom que els polítics locals haurien de saber. És, per tant, diàfanament colpidor comprovar com una de les primeres conclusions del caríssim i enèssim Pla Estratègic de l’Anoia presentat fa cinc anys, que era precisament la creació d’una “oficina” comuna per buscar empreses de fora per venir a la comarca, hagi tardat tan temps en convertir-se en realitat. Val més tard que mai, certament, però les coses com són. Una de les que comencem ja a tenir clar és que, quan sentim dir a algun alcalde de la Conca, de cara a la galeria i a punt per a la foto de torn, que agafarà la maleta per anar a buscar empreses, a la fi i a la cap ens estarà dient una mentida piadosa. No ho farà ell, sinó el gerent de l’”oficina”, que per això se’l paga… El fotut del cas és que també paguem l’alcalde.
Molta feina, li caldrà fer. En bona part perquè hi ha municipis a l’Anoia on hi han arribat noves empreses sense tan soroll com a la Conca. A Masquefa han convertit el seu sòl industrial en un imponent “hub” logístic, sobretot en el ram de l’alimentació. A la Pobla van tenir la sort que Miquel&Costas i Miquel ampliés una paperera fins a nodrir una bona colla de llocs de treball… Aquestes dues han estat les dues millors -quasi les úniques- bones notícies en l’àmbit industrial de l’Anoia en molt de temps. La resta és molta feina de formigueta que no es veu, i que en bona part és gràcies als que hi han posat les banyes, els qui cada matí apugen la persiana… Però amb això no n’hi ha prou. No salvarem centenars de famílies, així. Calen llocs de treball per ara, no només preparar-nos per l’endemà. Si no, com pagarem els estudis dels nostres fills, si al calaix només hi ha engrunes?
Mentrestant, han passat els anys des que va desaparèixer el Consell Econòmic i Social de l’Anoia (el CESCA), l’únic instrument que acollia tots els qui tallen el bacallà en l’economia de la comarca, públics i privats, i, certament, no he sentit mai ningú amb veu prou alta com per a reclamar la seva resurrecció. Les forces sindicals viuen des de fa temps un estrany i lamentable son dels justos, qui sap on para el megàfon d’en Paco Nevado, ningú no diria que estem en el territori de Catalunya amb més atur!
Hi ha un cansament latent que sembla global, en aquest territori, i una denunciable actitud de deixar passar, de continuar dormint, fins i tot dels qui només saben criticar… Si fóssim al segle divuit, diria que ens hem afrancesat.
Ningú no sap què dir, perquè ja s’ha dit tot, ningú no sap què fer, perquè ja s’ha fet tot? La resposta és difícil, però la realitat palpable és crua i lletja, diametralment oposada als verbs optimistes i als cants de sirena que alguns pregonen. Ens els podem creure, i mirar cap a una altra banda, esperant que la forca del dimoni no ens punxi i acabem sortint d’aquest infern indemnes, com si no hagués passat res, o bé podem plantar cara i intentar canviar-ho, treure la ràbia, beure’ns els plors, treure les forces d’on calgui i provocar les ventures… Si l’entrenador no funciona, es canvia, diria algú. Però també és cert que hi ha d’haver-hi palla nova a l’era.
I ni això tenim, amics meus. Està molla i no serveix.
@jordipuiggros67