Marc Corcelles: “Tard o d’hora tornaré a estar vinculat al CBI”

522

Parlem amb un dels jugadors més destacats de la història del CBI. Sempre amb el número 13 a l’esquena, ara fa sis anys que es va retirar del bàsquet un dels emblemes del club, Marc Corcelles. Conversem amb ell i ens explica com viu el present de l’entitat, la bona marxa del primer equip masculí i ens desvetlla on el podrem trobar en un futur.

On ubiquem a Marc Corcelles actualment?
Des que vaig deixar el CBI, quant a bàsquet no he fet res més. Segueixo de mestre als Maristes Igualada, com ja ho era abans. Com sempre, però, tinc l’esport molt present i vaig seguint tots els clubs esportius d’Igualada. Tot i que mai em vaig cremar, sí que necessitava descans, i encara estic en aquest procés i aprofito per estar més amb la família, cosa que quan jugava no podia fer.

Fa sis anys vam viure un moment molt emotiu: el teu comiat. Va ser un dia ple emocions i en què vas sentir l’estima de tothom. Quin record et queda d’aquell dia i del CBI?
Sempre m’he sentit molt estimat al club i va ser un honor la manera com vaig marxar. L’homenatge amb Les Comes ple el recordaré tota la vida. Va ser una cosa increïble. M’agradaria que altres jugadors com el Jordi o el Jaume Torres també pugessin viure una cosa semblant. El club m’ha donat molt i encara em dona ara. Hi ha nens que fins i tot ara encara em diuen coses i em pregunten sobre la meva etapa al club, i això és molt gratificant. Va ser tota una vida esportiva al Club Bàsquet Igualada, des de ben petit fins a retirar-me.

Et tornarem a trobar per les pistes algun dia?
Pot ser. Entrenar no ho sé, però tinc clar que vull vincular-me d’alguna manera al club un altre cop en un futur. Anar a ajudar alguns dies si m’ho demanen, o fer d’entrenador d’algun equip. Coses així encara no ho he fet i sé que ho faré. Trobo que tard o d’hora, encara que sigui a nivell d’assistència, quan els nens es facin grans, hi podré anar més i aportar tot el que pugui. Quan torni al club, però, ho vull fer en condicions, fent alguna cosa en la que pugui dedicar-hi temps i no fer res a mitges. Ho dec al club, que m’ha donat més a mi que no pas jo a ell.

Avui en dia és complicat ser jugador amateur en lligues de tanta exigència com la Lliga EBA?
Sí, la Lliga EBA pertany a les lligues de la Federació Espanyola de Bàsquet (FEB), però és amateur, amb tot el que això comporta. Qui juga a EBA és gent a qui els agrada molt el bàsquet i sacrifiquen els moments personals perquè aquest esport els retorna molt. Jugant a bàsquet hi dediquen un volum important d’hores i dies i ho fan simplement perquè els encanta aquest esport. Si tens un bon grup això ajuda molt, i si hi ha amistats entre ells això perdura tota la vida. El sentiment d’anar a entrenar a gust i del grup és molt important en un esport col·lectiu i en aquestes lligues en les que no ets professional. Els resultats van més bé quan hi ha tots aquests factors en un equip així.

El primer equip masculí està fent una temporada espectacular. Veure l’Igualada a LEB Plata és un somni possible?
Seria increïble. Les possibilitats hi són, tot i que és difícil d’imaginar pel club. El que s’ha de fer és anar partit a partit. Quan es va crear aquest equip, no crec que l’objectiu fos pujar, però un seguit de factors i la feina molt ben feta han fet que els resultats siguin boníssims. Si pugen, segurament es necessitarà una reestructuració del club i un canvi gairebé a nivell de tota la ciutat, per tot el que això comporta. Un canvi radical. De moment estan fent una temporada excel·lent. Han de guanyar els partits que queden i això és molt llarg, però tant de bo.

Otger Gabarró