L’Institut Joan Mercader, d’intercanvi amb un institut de la ciutat francesa de Montluçon, agermanada amb Igualada

25

El passat dia 13 de maig, un grup de vint-i-un alumnes de francès de 2n, 3r i 4t d’ESO de l’institut Joan Mercader vam participar en un intercanvi de sis dies amb alumnes francesos de la localitat de Montluçon.

El dissabte a les 08:00 del matí, un autocar ens esperava a la porta de l’institut. Alumnes i professors, carregats de maletes i il·lusió, vam començar un viatge de gairebé onze hores cap al centre de França. Durant el viatge vam parar a algunes estacions de descans, de les quals destacarem la del migdia, a un mirador prop del Viaducte de Millau, el pont més llarg d’Europa. Cap a les set de la tarda vam arribar a l’Institut de Montluçon, on les famílies ens van rebre amb il·lusió i ens van portar cap a casa seva.

Tots els alumnes teníem la nostra corresponsal, que era una noia de 14, 15 o 16 anys, estudiant de l’institut Madame de Stäel, i les professores que ens acompanyaven s’instal·larien a casa del mateix director de l’institut. El diumenge, que teníem tot el dia per estar amb ells, ens vam introduir totalment dins de la cultura francesa fent divertides activitats amb la família, com anar d’excursió pels boscos del voltant, visitar ciutats comercials com Vichy, anar a fer unes partides a la Bolera…

El dilluns al matí, vam anar les tres primeres hores amb les nostres corresponsals a fer classe amb elles, al Lycée Madame de Staël. Allà vam ser distribuïts per classes, i vam poder assistir a classe d’educació física, anglès, espanyol, alemany o matemàtiques. En aquest institut hi estudien 1200 adolescents, i és realment enorme. Allà, alguns alumnes, viuen de dilluns a divendres a l’internat que té el mateix centre, i quatre alumnes d’Igualada van tenir el privilegi d’estar-s’hi aquests cinc dies que quedaven allà amb ells.

Aquest mateix dia a la tarda, vam visitar la ciutat de Montluçon, fent parades als llocs més importants com castells o parcs. Més tard, vam tenir una rebuda oficial a l’ajuntament, o l’hôtel de la ville, on l’alcalde ens va dirigir unes paraules sobre l’agermanament d’Igualada i Montluçon, i ens van obsequiar amb una bossa amb el logotip de la ciutat i un pal de selfie.

El dia següent al matí, vam anar amb els alumnes francesos al museu de música de Montluçon, on s’hi poden trobar representats tots els estils musicals de totes les èpoques. En acabar, vam anar al circuit d’aventura entre els arbres a Echassières. I en aquell bosc, vam tenir unes quatre hores per fer els circuits que volguéssim i ens vam poder tirar pel munt de divertides tirolines que passaven just per sobre d’un gran llac.

El dimecres, mentre els francesos estaven a classe, vam visitar la ciutat de Bourges, una localitat situada a unes dues hores en autocar des de Montluçon. Allà vam visitar la Catedral de Bourges, considerada una de les joies de l’arquitectura gòtica francesa. I, després de dinar, també vam tenir temps per comprar records per a la família. Cap a les cinc de la tarda, ja tornàvem a ser a Montluçon, preparats per una jornada esportiva de dues hores amb els alumnes del Lycée. I, ja cap al vespre, vam anar a l’Espai Montluçon Jeunesse, on vam fer una trobada amb joves francesos, descoberta d’ambdues cultures, música i menjar.

Dijous, els alumnes catalans vam visitar Vulcania, que és com un parc temàtic sobre volcans i fenòmens naturals. El parc està constituït per dues parts: l’interior, on vam poder assistir a atraccions en 4D i exposicions relacionades amb la temàtica del lloc; i l’exterior, on hi ha com un gran parc amb una font enorme, i un recorregut pel bosc on ens vam trobar robots que simulaven dinosaures en moviment. Així que vam passar el dia en aquest parc temàtic, conscients que ja només ens quedava un dia d’intercanvi.

El divendres al matí, vam quedar francesos i catalans a la porta de l’institut. Amb tristor, ens vam acomiadar de les persones que ens havien cuidat tant i tan bé tots aquests dies, i que s’han convertit en uns amics que mai oblidarem. Els igualadins vam pujar a l’autocar amb cares llargues i vam emprendre el viatge de tornada al nostre país. Vam arribar vora les set de la tarda, tristos d’haver deixat França i els nostres companys, però també molt feliços de tornar a veure la nostra família i amics que enyoràvem.

Ens quedem amb la fantàstica experiència d’haver passat sis dies immersos en un país que ens va sorprendre amb moltes coses, com la infravalorada bellesa dels seus camps verds amb vaques blanques; i amb l’hospitalitat de les famílies franceses, que ens van permetre passar una setmana fantàstica en un entorn meravellós.

Laura Solé Martí

Alumna de 3r d’ESO- Institut Joan Mercader