L’editorial: Temps aturat

58

Estem en ple mes d’agost, i, més enllà dels municipis que viuen les seves festes -com Igualada, a partir de dilluns- sembla que el temps s’aturi. Els despertadors s’obliden de sonar, les televisions recuperen clàssics per omplir la graella, l’actualitat deixa de ser-ho, les xancletes i les bermudes s’obren pas entre els vestits de diari, i a les tardes, quan cau el sol, els carrers -pocs- s’omplen de vida…

El mes clàssic de les vacances, però, ja no és el què era. Cada vegada els dies festius es reparteixen més dins del calendari, les famílies han variat els seus hàbits i no tots els dies del vuitè mes de l’any són “inhàbils”. Hi ha els qui, com les persones dependents, tenen les mateixes necessitats a l’agost que qualsevol altre mes de l’any, o la gent gran que veu com, amb l’arribada de l’estiu, la soledat no fa més que incrementar-se.

Els canvis d’hàbits, però, també necessàriament haurien de comportar moviments en els sectors econòmics, com el terciari, o en el sector públic. No té sentit veure com ciutats i pobles tenen la immensa majoria de serveis tancats per vacances, també els públics, quan hi ha possiblement prou demanda per a cobrir-los. Per exemple, en les activitats infantils. Totes les “escoles d’estiu” s’acaben al juliol, com si tothom estigués obligat a fer vacances durant l’agost, exactament igual que fa trenta anys… I no és així. La situació obliga a obrir la imaginació i a buscar solucions, no sempre efectives, entre les famílies que, ves per on, fan les vacances al juliol o al setembre, que cada vegada són més.

El mes d’agost també atura el temps de la política local, i, a voltes, de la nacional, excepte com ara, quan l’aritmètica obliga a moure constantment les peces. Alcaldes i regidors semblen ara adormits, després d’un juliol molt mogut, però els municipis continuen desperts, i necessitats. Certament, el món globalitzat ens ha comportat canvis d’hàbits també en el rellotge. Ara que tan es parla d’adaptar els horaris per fer-los compatibles amb la vida familiar, quan algú també s’atrevirà a adaptar els calendaris?