L’editorial: Rics i pobres

27

Aquesta setmana, el conegut periodista català Antoni Bassas li feia un demolidor missatge al president espanyol Pedro Sánchez arran d’una desafortunada frase pronunciada al Congrés de Diputats en una resposta a ERC, en la que venia a dir que a Catalunya anem sobrats de riquesa. El periodista li recordava que en el nostre país les coses no són com Sánchez pensa. Al mateix temps, l’Institut Nacional d’Estadística ha publicat unes dades que permeten veure, barri a barri, quin és el nivell de renda a tots els municipis espanyols. En el cas d’Igualada i de l’Anoia s’evidencien encara unes clares diferències entre segons quines zones.

Avui, a Catalunya una de cada quatre famílies, un 23,5% està en risc de pobresa i exclusió social. És el que diu l’índex AROPE i que ha recollit l’anuari del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CETESC).

Des de l’inici de la crisi les diferències socials a Catalunya s’han incrementat. Així, l’any 2009 el 20% dels que més tenien acumulaven una fortuna que multiplica per 5,4 les possessions del 80% dels ciutadans restants. Ara el 20% dels que més tenen han millorat la seva situació, posseeixen sis cops més el 80%. En l’àmbit de les desigualtats els joves s’enduen la palma: el risc de pobresa entre els menors de 16 anys arriba al 27,9%, tot i que l’últim any aquest indicador ha millorat lleument.

Veient les dades de l’Anoia, i específicament d’Igualada, no podem estar contents. No pot ser que, segons els barris, hi hagin diferències de fins a 6.200 euros. És una evidència, d’altra banda ja sabuda, que hi ha una Igualada de primera, i una altra de segona, de la mateixa manera que també succeeix a la comarca, amb un àmbit rural infinitament més ric. Les dades són crues, però clares.

Les administracions -totes- tenen el deure d’executar polítiques destinades a millorar aquest panorama, del tot injust. Des dels ajuntaments, calen accions de millora i transformació dels barris, i, des de la Generalitat i l’Estat, s’ha d’entomar de seguida una reforma per evitar que creixi l’escletxa social.