L’editorial: La Diada 2019

22

La Diada d’enguany potser no ha estat aquella demostració alegre, pacífica, confiada, i esperançada de les darrers celebracions. Segueix sent però la demostració d’una força tranquil·la, reclamant els drets dels catalans. Tothom sap ja les cartes d’uns i altres. Les detencions, jutjats i presons per contrarestar la protesta mobilitzada d’un malestar combatiu. Per això, malgrat la grisor del temps i algunes consignes equívoques que havien enterbolit la convocatòria, ha tornat a haver-hi una gentada a Barcelona per demostrar que el procés segueix.

Molts ciutadans voldrien respondre l’estat quan aplica i adapta les lleis i està disposat a utilitzar tota la força que calgui per mantenir la unitat d’Espanya. S’adonen que els diferents governs espanyols segueixen negant el tractament polític de la situació catalana i prefereixen patir la inestabilitat, a ser titllats de traïdors per el pensament majoritari espanyol. Ara les institucions de l’estat adverteixen de la necessitat d’acceptar la sentència del Suprem que, sense haver-se dictat, ja se sap que té la voluntat de ser un escarment, que serveixi per a aquesta generació i, si poden, per a la vinent.

L’independentisme voldria propostes clares i percep la desunió dels polítics que plantegen estratègies diferents per arribar a objectius semblants, que ja molts dubten siguin coincidents, malgrat facin servir les mateixes paraules. Els discursos i explicacions són eloqüents, com el que va fer Pilar Rahola en un Ateneu Igualadí ple de gom a gom, i són escoltats amb entusiasme, per l’energia que insuflen. Encoratgen a no defallir.

Les accions d’uns i altres són cada vegada més justificatives i reactives, quan hom voldria actituds actives, clares i constructives. En aquest Onze de Setembre s’ha tornat a sentir el clam d’un país que no es cansa de reivindicar els seus drets davant la sordesa dels qui no volen escoltar. Es somnia un futur que es voler fer realitat, però s’ha de viure i entendre el present, sigui el que sigui, perquè l’escenari no ha canviat. Aquest avui i ara, és fruit d’un passat que s’ha fet d’història i s’ha carregat de raons. Per construir un avenir en pau i llibertat es parla d’obrir una nova etapa, que hauria d’expressar-se amb una voluntat pacífica i determinada. I per això cal la contribució de tothom. Transversalitat i compromís, perquè els temps que s’acosten ens continuaran posant a prova.