L’Elisa Elias Vidal va començar a cantar a les caramelles de Sant Martí de Tous als catorze anys, quan les dirigia la Teresa Tort. L’any 98, quan ja estava malalta, la Teresa Tort la va convidar a codirigir les Caramelles. I quan va morir, l’any 99, va complir la promesa que li havia fet i es va dedicar a mantenir les Caramelles. Sortosament hi ha un equip sensacional que fa possible continuar-les. I des de que hi ha en Jordi Marimon, l’altre codirector, les coses rutllen fantàsticament.
– Com es fa per a mantenir les Caramelles durant cent anys en un poble tan petit com Tous?
Primer els touencs que ens estimem la festa i després que hi hagi gent al davant que tiri del carro. Des del 1916 sempre hi ha hagut gent que les ha tirat endavant. Abans del 1916 sabem que se’n feien, però no cada any.
– Quants cantaires teniu?
Aquest any superarem els cent des dels sis fins als setanta anys. També tenim una quinzena de músics i una colla de gent que fa altres coses: ballesters, lloques, hereus i pubilles…. Tot plegat segurament que superarem els cent cinquanta. Hi ha gent de Tous que viu a Igualada i vénen per les caramelles.
– Assajar amb tanta gent deu ser complicat.
Som dues directores que ens dividim els cantaires en grups de veus. Els darrers assajos els ajuntem tots. Tothom hi posa moltes ganes i bon humor.
– Quants assajos feu?
Set. El darrer el fem conjuntament cantaires i músics, com a assaig general.
– Canteu únicament el diumenge de Pasqua?
Sempre. Hi ha pobles que l’han canviat de data, perquè és al mig de Setmana Santa. Entenem que no és el millor dia però a Tous, no s’entendria que es cantessin caramelles fora del dia de Pasqua. L’any 1997 no se’n van fer perquè va coincidir que érem pocs cantaires i la Teresa Tort va decidir que aquell any no se’n podien fer. Va ser un sotrac molt fort i l’any següent fórem una vuitantena de cantaires. Des d’aleshores que hi ha molta gent implicada.
– Quantes cançons formen el vostre repertori?
Sis. La sardana no falta mai al repertori i normalment també hi ha una havanera. Cançons populars i especialment El Cant de la Senyera.
– Quantes cantades feu?
Vint-i-cinc al llarg de tot el poble. Des del Sarral fins al darrer racó de Tous.
– Qui elegeix el repertori?
Els directors musicals amb les aportacions de tothom. Sort en tenim de la comissió tan activa que hi ha al darrere, perquè si no les coses no sortirien tan bé.
– Quan comenceu a pensar en les Caramelles?
Normalment per Nadal, però aquest any, amb la celebració del centenari, vàrem començar pel setembre.
– Com us financeu?
La despesa més gran son les flors. Es tiren cent vuitanta rams i dos mil vuit cents clavells. Amb un ajut de l’ajuntament i els diners que recollim de donatius particulars entre els rams, les propines que demanen les lloques i el bar.
– A banda de les caramelles, Tous té alguna Coral?
Des de desembre que ha nascut una coral on hi participen alguns caramellaires. És important que els infants comencin a cantar des de petits. El que aprenen de joves ho tenen tota la vida.
– L’activisme cultural et deu venir de família.
Del pare i de la mare. M’agrada treballar per Tous perquè me l’estimo molt.
– Com s’explica que un poble de 1.200 habitants pugui tenir unes Caramelles amb més de 150 persones?
Perquè hi ha persones de totes les edats.
– Del 2010 fins ara s’ha accentuat l’independentisme a Catalunya. El repertori de les Caramelles també ha evolucionat en el mateix sentit?
I des de molt abans. La Teresa Tort, en temps d’Aznar, ja va posar La Santa Espina al repertori. En Jordi Marimon hi ha posat El cant de la senyera. A Tous ens movem com es mou el país.
– Qui ha muntat l’exposició dels Cent anys de Caramelles a Tous?
La Comissió de Caramelles i els Amics de Tous. A banda de fotografies molt antigues, hem trobat els guarniments dels cavalls que es creia que s’havien perdut.
