“Ámbar” o el saludable despertar a una prodigiosa plenitud personal

344

Carmel·la Planell

 

La igualadina Pilar Carballo se’ns presenta com una dona de caràcter contestatari i d’un marcat esperit aventurer, circumstàncies que a la seva joventut van empènyer-la a abandonar els estudis reglats i forjar-se una realització professional com a secretària que li permetria, a curt termini, de fer realitat un dels seus majors desitjos: viatjar i conèixer món. Després de la descoberta d’alguns països, una llarga estada a Anglaterra va permetre-li d’obrir els ulls al món i a la seva pròpia vida des d’una altra perspectiva. És a dir, allunyant-se dels convencionalismes i patrons socials que marcaven el futur de moltes dones d’aquells dies, ella va voler plantejar-se decididament una orientació d’àmbit professional tant liberal com autònoma; una conquesta aconseguida després d’uns anys d’estudis d’Arts i Oficis, que especialitzant-se en les competències del dibuix i de la pintura –i amb algunes exposicions al darrere- va portar-la a la inauguració de la seva pròpia escola: una escola d’un llarg i consolidat recorregut, l’Escola “Troba’t”, inicialment anomenada “Factoria d’Art”.

I és precisament a propòsit d’aquesta realització artística, i particularment des del vessant més creatiu, que sempre s’havia sentit empesa per una intrínseca necessitat d’escriure… potser de trobar a través de la paraula aquella altra forma de comunicació a la qual no s’hi podia accedir a través de les arts plàstiques. I va ser així que, atenta a una mena de crida interior, es va decidir un bon dia a començar a escriure, a crear un relat, a explicar una història amb l’única intenció de compartir o participar els seus estats, els seus pensaments i també les seves inquietuds amb un públic molt més ampli plural i divers; que, de retruc, pogués sentir-s’hi més o menys identificat.

I vet aquí, “Ámbar”! “Ámbar” és una obra que es va gestar en un context advers, en un episodi en que l’autora estava en baixa forma, immersa en aquells processos en què tan aviat hom pot avançar com fer passos en fals o retrocedir; això és, va sorgir de l’oportuna i valenta necessitat de perseguir alguna motivació, algun pretext per a sentir-se novament viva. I aquelles primeres paraules que semblaven ser una via d’escapament o sinó de recreació van acabar donant forma a una novel·la que l’ha portada a descobrir-se a ella mateixa en qualitat d’escriptora.

En ambre, el públic lector s’introdueix en l’univers de la pròpia autora. I, a través dels estats que va presentat la novel·la, tu vas inserint-te en el món d’anhels de pau i tranquil·litat, d’assossec i de serenitat, i sobretot d’alliberament per on va transcorrent la història de la pròpia protagonista; molt especialment des d’un intensíssim contacte amb la Natura i el paisatge que l’envolta. Efectivament, la mateixa “Ámbar”, dia rere dia i des de la pròpia quotidianitat, va creixent i va assolint petits estadis de superació i de plenitud que li permetran unes majors conquestes: una equilibrada pau interior i un veritable despertar cap a un prodigiós creixement personal. Un fantàstic nou episodi de vida.

No obstant això, aquesta autora novell es reconeix a si mateixa com una gran afortunada quan -a través de l’escriptura- ha estat capaç de superar un impàs personal, obligant-se de fet a tornar a aprendre-ho gairebé tot de nou a partir de les situacions més simples. I, al capdavall, a observar amb un complaença que l’escriptura (en la seva llengua materna), des d’aquest moment caminaria amb ella sempre de la mà. Efectivament, avui ja té en ment un segon llibre.