1915 – La força sindical d’Igualada provoca la construcció d’un gran edifici com a seu, al Passeig Verdaguer

166

Jordi Puiggròs / Albert Vendrell

L’any 1915 va començar a Igualada amb una potent vaga de curtidors. Els anys eren convulsos, i, tal i com hem ja observat en ocasions anteriors, les vagues se succeïen. En aquesta ocasió, els adobers reclamaven una jornada de vuit hores. Finalment, l’aturada va triomfar i els treballadors van obtenir el premi: la seva reclamació s’instauraria a partir del mes de juliol. No passaria gaire temps per a que la nova situació laboral acabés afectant a tots els altres sectors, gràcies a una Reial Ordre del 14 d’abril de 1919, quatre anys més tard.

La potència del sector sindical era molt forta al país, i també a la ciutat i a la comarca. Prova d’això l’any 1915 es va donar llicència per a la construcció, al Passeig Verdaguer, d’un gran edifici que va servir de seu a les societats obreres, que, anys més tard, es transformarien en Sindicats Únics. L’edifici encara es conserva en l’actualitat, si bé ja no és la seu ni d’UGT ni de Comissions Obreres.

La Federació Obrera d’Igualada
Per conèixer una mica més el paper dels sindicats en aquella època, ens hem il.lustrat gràcies als Quaderns d’Història Social de l’Anoia, que parla de la Federació Obrera d’Igualada.

La seva constitució va marcar un punt d’inflexió per al moviment obrer a la ciutat: els obrers no només tindran la seva organització, sinó també la seva pròpia seu, la seva pròpia llar.

La Federació Obrera d’Igualada, hereva legítima de les Societats Obreres Mutualistes i de Resistència que des del 1840 agruparen operaris i productors dels sectors industrials i agrícoles d’aquesta localitat. De bon principi, tots aquests grups es reuniren al Centre Coral Apol.lo, conegut també pel Coro Vell, societat recreativa on sempre s’havien reunit els elements llibertaris d’Igualada. Més tard, va ser la Unió Republicana de la Rambla Nova la que va acollir les Societats Obreres.

Vistes originals dels locals de la Federació Obrera des del Pg. Acacies (ara Pg. Verdaguer) en el xamflà amb el carrer Delícies.

Finalment, es va trobar allotjament al carrer dels Esquiladors, en una casa amb dues sales aptes per a reunions. El 1907 els locals obrers acolliren l’Escola Racionalista, les aules de la qual, situades a la Rambla Nova, estaven clausurades per ordre del govern. Aquest fet va provocar que el propietari de la casa fes fora d’aquesta també les Societats Obreres, que van trobar aixopluc, de nou, als locals de la Unió Republicana, ja que la comissió administrativa de la Federació Obrera no va aconseguir trobar un nou local per llogar, per la negativa dels propietaris a allotjar-los. Va ser llavors quan es va escollir una comissió obrera perquè iniciés els treballs de censament d’un terreny al carrer Delícies d’Igualada, mitjançant un lloguer amb drets de compra.

Així, el 17 de juliol de 1910, i davant el notari de la ciutat, les entitats: Societat de Socors Mutus dels Blanquers, Societat d’Obrers Tintorers, Societat de Constructors de carruatges de fusta i ferro, anomenada “La Fraternitat”, Societat de Peons de Construcció, Societat de Constructors de Calçat, dita “La Igualtat” i la Societat de Carreters d’Igualada, adquiriren en comú i proindivís una finca, consistent en una porció de terreny d’una superfície de vuit-cents quaranta-dos metres quadrats, a fi de construir en el referit solar un edifici que servís de seu per a les esmentades organitzacions obreres.

El primer que es va fer va ser dinamitar la pedrera per obrir fonaments i fer voreres. El treball comunal es compartia entre qui estava de vaga i qui per temporades no trobava feina. Un préstec solidari va ajudar a comprar la fusta per fer portes i finestres. Abans de tenir sostre, ja es donaven conferències a la Federació Obrera. Les obres van acabar-se el 1910 i més de cent treballadors cooperaren en aquesta tasca de fer un casal comú.

Curiós anunci solidari aparescut a la premsa local.

La posterior consolidació d’aquest centre obrer i l’ampli seguiment de les seves activitats permeteren i aconsellaren, anys més tard, l’ampliació dels locals amb l’edificació d’un altre cos immoble. Allà hi trobaren lloc deu noves secretaries i un habitatge per a la consergeria. Però, amb tot, encara així no hi havia prou espai per a les necessitats sindicals. I llavors el 28 de juliol de 1915, i davant d’un notari de la ciutat, s’inscriu i registra un nou solar de cinc-cents setanta-vuit metres quadrats, tocant amb l’anterior, a nom de la Federació Obrera d’Igualada, que compren en aquells moments les Societats d’Obrers Blanquers, de l’Art Fabril, de Fusters, de Barbers i Perruquers, de Peons i Manobres, d’Oficials de Construcció, de Traginers, de Fideuers i de Metal·lúrgics.

D’aquesta manera, amb l’adquisició d’aquest terreny tocant al nou Passeig de l’Alameda (actual Passeig Verdaguer) la Federació Obrera d’Igualada disposava d’un jardí d’arbres i flors per fer actes a l’aire lliure i a l’estiu.